UNA QUIMERA

(M’aixeco del llit, vaig en pijama, estic fumant... no sé on sóc.  Soc somnàmbula)

Tinc el cap enterbolit, escolto una música llunyana. Porto el pijama de seda, que encara m’havia regalat l’Andreu, que em poso contades vegades.  Trobo el terra fred i m’adono que vaig descalça. Estic repenjada a la barana d’una terrassa que dona a un ample jardí i... es curiós, estic fumant. Quina cosa més estranya, fumant jo que no ho he fet en ma vida. Però que faig en aquest lloc? Hauré vingut adormida . Si que sóc somnàmbula, però no he sortit mai de casa, almenys que jo sàpiga.

Si sóc aquí , no  sóc a casa. Llavors els meus petits estaran sols. Déu meu, haig d’anar a casa de presa, però es que no sé on sóc.  El primer impuls es tirar la cigarreta per la barana, no... és perillós,  cal buscar un cendrer  o una paperera. Estava observant  el lloc amb atenció, sense  adonar-se’n es va posar la cigarreta a la boca i va a fer un parell de pipades,  la feia sentir be, li donava benestar, un parell més i l’apagaria...

Un xicot encantador  s’atansava  cap a ella amb dues copes de cava a la ma.  Amb aquell somriure afalagador i obert  l’hi i en va oferir una, que ella no va poder rebutjar

¾    Un brindis .... per la noia més bella i sensual que hi ha a la festa.

Festa, estic en una festa? Sense saber com em vaig trobar brindant amb aquell estrany, però impressionant home.  Després d’un  petit glop vaig recuperar la noció del temps i li vaig intentar demanar on era.  Ell mentre ja m’havia pres la cigarreta de la ma i la xuclava delerós,

¾    Vols dir-me on sóc, sis plau?

¾    On ests?  Aquí a la festa amb mi.  Fa estona que estem junts.

Va deixar la copa, i amb una ma m’acarona els braços i el coll i poc a poc la seva cara també s’apropava a la meva, mentre amb un braç m’anava atraient vers ell, jo reculava però ell m’apletava més fort.  Els seus llavis sensuals estaven prop dels meus. Llavors amb força li vaig donar una empenta, la copa va caure al terra en mil trossos, jo vaig arrencar a córrer escales avall, ni sentia ell vidres que havia trepitjat. La seva veu em ressonava a les oïdes ,

¾    Fa una estona no erets tan esquerpa ... Ves, que et bombin.

Recordo que corria i corria entre els matolls, arbusts i arbres. Vaig sortir al estret carrer i ja no recordo res més.  Entrava una forta claror per la finestra, quan l’Ernest, el menut de cinc anys em despertava ,  tot cridant i traient-me els llençols del damunt

¾    Mama, mama. Va despertat, que ja passen de les vuit, em d’anar al cole.

M’anava espabilant poc a poc. Vaga’m Déu, quin somni més eixelebrat aquesta nit. Encara tinc mal de cap i tot em dona voltes.

¾    Mama. Quina pesta de fum que fas i aquests talls que tens als peus. Què t’ha passat?

03/02/2018/