Ben vestit amb la clàssica
vestimenta d’executiu, americana i pantalons foscos, camisa blanca, corbata
grisa, sabates negres i molt llustroses observa la seva taula i les carpetes
posades al damunt per la seva secretaria.
Després d’un breu picar, s’obre la
porta i entra la Carme. Una dona rosa d’edat indeterminada, però ben vestida i
elegant, com és degut a la seva categoria de secretària personal del director. Dirigint-se respectuosament li diu.
¾
Bon
dia Sr. Roger! L’he deixat la correspondència, uns documents a firmar i la
premsa diària. He repassat la seva agenda i només hi ha la visita del senyor
Navàs a les 11. Li recordo que ve a
parlar de la nova fàbrica a Extremadura. L’he deixat el dossier sota la
correspondència. A l’ordinador hi ha dos correus personals que no he gosat
obrir. Si hi ha cap altre qüestió, com sempre seré a la meva taula.
¾
Molt
bé Carme! Vostè sempre és perfecta en el seu treball. No sé que faria sense la
seva presència. Per favor, si no hi ha cap urgència, no deixi que entri ningú a
veurem. He de meditar certa inversió i vull estar tranquil, sense ningú que em
molesti.
¾
No
és preocupi senyor Roger. En tot cas l’avisaré per l’intèrfon.
¾
Moltes
gracies, Carme.
El Roger mira els correus de
l’ordinador, no són res d’importància simplement unes inversions personals.
Repassa i firma els documents, truca per l’intèrfon a la Carme per què els
reculli i els hi doni curs, advertint-li novament que no se li molesti fins a
l’entrevista del Sr. Navàs. Aleshores pren els diaris i començant des de les primeres
planes, va repassant totes les notícies, fent càbales sobre si són bones o dolentes
pels seus interessos. En acabar en la darrere pàgina unes frases li criden l’atenció: “A la vida
tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible i un amor
inoblidable” Diego Marchi.
Seguidament encuriosit consulta a
internet qui és Diego Marchi. La resposta és que simplement és un actor.
Segurament no val la pena dedicar més temps a la frase. Però un campaneig dins
el cervell fa que pensi amb les paraules i que podrien significar a la seva
vida.
Un secret inconfessable: la seva homosexualitat
amagada. El seu penediment: no haver-ho dit mai a ningú, ni a la seva mare que
malgrat s’hagués escandalitzat sabia que l’hauria comprès. Ni a la Raquel, la
seva dona, amb qui havia viscut forces anys i tingut dues filles, que eren com dos
sols rutilants a la seva vida. A causa del seu amor al treball, una excusa per
no ser al seu costat i dissimular les seves tendències, s’havien divorciat. Un
amor inconfessable, el Ricard, un jove becari que va apartar del seu costat. Segurament
s’hauria produït un escàndol al saber-se l’homosexualitat d’una persona tan important
com ell. Ningú ho entendria i no seria convenient per una empresa entre les
primeres del rànquing borsari. L’havia pujat personalment del no res, amb el
seu esforç, i no és podia permetre cap comentari que taqués el seu èxit.
Ara ja calmades les necessitats
juvenils i a punt de ser avi, el temps l’ajudaria a continuar dins el seu
tarannà personal. A pesar de tot havia moments que una rebel·lia interior
l’agitava. Aleshores plorava per dins
pel que podia haver estat i la gran necessitat d’amor que ha reprimit en
el curs de la seva vida.
El dia s’ha ennuvolat i la grisor ambiental
també és marca en la cara del Roger. Sona l’intèrfon. L’agradable i
professional veu de la Carme se sent en el despatx.
¾
Sr.
Roger acaba d’arribar el Sr. Navàs.
¾
Bé,
Carme. Que s’esperi un instant. Faci’l passar dintre de deu minuts.
S’aixeca de la cadira i va al servei
personal a composar una mica la cara i a esborrar la tristesa. Poc després més
animat de fisonomia i amigable com
sempre estreny la mà del visitant.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada