MIRANT LA NEU

A traves de la finestra la Laila veu com grans flocs de neu cauen emblanquinant ja el terra. Que maco es veure com neva i que bonica és la neu, -pensa-  Sobretot ara, que , recent operada del maluc es la única manera que la poc gaudir,  mirar com cau. És la primera nevada de l’hivern, molt benvinguda per la manca d’aigua d’aquesta temporada.

A ella sempre li ha agradat molt la muntanya, el fred i la neu. Quan era jove anava a  esquiar, sempre que podia, que solien ser els caps de setmana o els diumenges.  La vida al aire lliure en contacte amb la natura era una de les seves passions. Ara, ja una mica per l’edat i per les xacres que si afegeixen ha d’anar amb molta cura per evitar caigudes , i més  després de l’operació encara ha d’anar més en compte.  Es deleix amb el blanc element. Ha obert la finestra , a tret les mans fora i aviat han quedat plenes de neu, se la passat per la cara i de seguit ha quedat desfeta, ho ha fet tres vegades, així  s’ha impregnat  d’aquesta  olor peculiar que fa la neu nova caient del cel. 

 

Sap que encara que estes bé, no podria sortir a trepitjar- la, per això es conforma  i es feliç de veure-la.  Quan neva es posa melangiosa, recorda el marit i tot el que la neu suposava per ell;   ja fa tres anys que va partir. Recorda quan es van conèixer, eren molt joves , va ser  anant als Rasos a esquiar. Pujaven, el diumenge al mati caminant, més tard ja  el dissabte a la tarda amb els esquis al coll, sopaven i dormien al refugi, el diumenge  esquiar tot el matí i després un entrepà i emprendre la baixada, arribàvem a Berga ja de fosc. I l’endemà cap a treballar a la fàbrica.

Tenia només disset anys, era la primera vegada que anava a esquiar, i no tenia ni idea de com manegar els esquis que la meva cosina m’havia deixat. Ell va venir em va ajudar a posar-me’ls i després em va donar les primeres nocions de com mourem a la neu. Després ven venir les segones i les terceres... Era  un expert en qüestions de neu i si bé li encantava ajudar a tothom, amb mi da seguida va tenir una atenció especial, ara seria un monitor, llavors només era un aficionat i un molt bon tècnic.  Aviat vam començar a sortir junts i junts vam passar tota una vida.

Em va encomanar la seva afició i la vam compartir molts anys. Ja grans,  ens vam aficionar a la marxa nòrdica amb raquetes de neu. Havíem descobert meravellosos paratges de muntanya amb aquesta especialitat. També ens agradava fer algunes sortides importants per practicar el nostre esport favorit. Els últims anys la nostra dèria era anar cada hivern una setmana a esquiar als  Alps francesos. Fins que va aparèixer  la greu malaltia, que ens en va apartar a tots dos del nostre somni blanc.

Tot això s’ha acabat, els records i la nostàlgia és l’única cosa que em queda –pensa-  Els ulls de la dona  s’humitegen, mentre mira les flocs que encara cauen. És  passa una ma pel front encara fresc i moll per la neu fosa i aquell lleu perfum que ha deixat de temps passats.

 – 06-02-2018-