El cel és negre i cau una pluja de
gotes grosses i fredes. Un llampec il·lumina una casa vella i abandonada. Estic
xop i corro a refugiar-me.
Tremolant de fred sento un riure
curt. Amb la llum de la llanterna miro per veure si hi ha algú més.
El terra, manca sota els meus peus.
Caic rodolant pels esglaons. Sento els
xisclets de les rates en la seva fugida.
Caigut a terra aparto les teranyines
que m’envolten. De sobte ressona una cruel rialla.
Una mà em rodeja pel coll. Sense
fer-me cap mal una fulla afilada i fina em talla la jugular.
El parany era preparat, la presa era
jo i la mort m’ha atrapat.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada