HORTA DE SANT JOAN -II- EL MATARRANYA.

Continuem la nostra sortida per  les terres més meridionals de Catalunya, des de el nostre lloc de parada a Horta de sant Joan. Ara ens endinsarem per la comarca veïna del Matarranya, a la franja de ponent i en terres de Terol.

 Una menció, però, a la olivera més antiga de Catalunya, en el terme del poble de Horta. “Lo Parot” tot i que té  més de 2000 anys encara dona fruits. Pel gust de l’oli que s’extreu de les olives, diferent de les altres dels costat, dedueixen que va ser plantada pels grecs o fenicis uns quants segles abans de la nostra era.

BESSEIT. A pocs  kilòmetres de cotxe del lloc de sortida,  travessem una riera i ja som a  la  comarca del Matarranya.  Aviat arribem al petit poble de Beseit als peus dels ports de mateix nom.  Encimbellat dalt d’un turó, origen sarraí d’aquets nuclis . Al segle XII va ser reconquerit per Alfons II;  els Templers s’hi van instal·lar més tard i van forjar la història del municipi. Bonics carrers costeruts, són curioses les capelles  damunt els  diferents portals d’entrada, per protegir el poble. Encara el  dia del Sant , es fa missa, el mossèn i escolà dalt la diminuta capella i el poble a baix al carrer. Passejant pels carrers sembla que el temps s’hagi aturat a l’Edat Mitjana.

Des del  Pont de Pedra, que dona l’entrada al poble, podem observar el seguit de molins i fabriques de paper, que formaven la important  indústria paperera al costat del riu Matarranya, apart d’un paisatge esplèndid.  Aquesta  va la ser  la indústria dominant,  durant els s. XVIII i XIX, en  que va  gaudir del màxim esplendor, era la primera i més importat indústria del paper de la península. Avui només en queda els vestigis, buits al costat del riu. Ara el turisme intenta  ocupar  el lloc per tirar el poble endavant.

El gran temple barroc de  SANT BARTOMEU (s.XVII-XVIII) Durant la G.C. va ser destruït totalment el ric patrimoni interior i també fet malmès l’exterior. Destaca el retaule de pedra de la façana. Una senyora del lloc ens va obrir el temple i ens va explicar l’origen de les pedres ara nues i els rics retaules, objectes i sepultures que abans el decoraven .  També l’ajuntament del s. XVI va ser cremat i destruït en les guerres carlines del s. XIX,  avui està reconstruït imitant l’original.

VAL-DE-ROURES. És la capital admistrativa de la comarca del  Matarranya. De gran importància durant l’època medieval ja  que era la capital que comunicava la Meseta  amb el  mar i Tortosa a través del camí ral. Situat d’alt d’una elevació rocosa en forma de taula.  Amb un  nucli històric  d’una gran bellesa, declarat Conjunt Històric Artístic avui només lloc turístic. El poble modern s’ha traslladat a la zona plana per fàcil accés dels cotxes, a l’altra llera del riu. Aquesta part dedicada al turisme  a l’hivern quasi tots els establiments són tancats. El pont i Portal de Sant Roc,  dona  entrada  al poble, pont medieval de quatre forats, molt sòlid, així a finals del s. XV s’instala en el seu últim tram l’ajuntament  que dona i tanca la plaça després de l’arcada d’entrada.

L’Ajuntament del segle XVI , magnífica obra d’estil renaixentista és un del més important d’aquest estil. La creixent  burgesia de l’època va impulsar aquest singular edifici. A la plaça està rodejada d’importants edificis de la seva època d’esplendor. La Fonda de la Plaza, una de les més antigues de l’estat espanyol

Pujant per tot un seguit de carrers i places empedrades i bells edificis, sembla talment que ens passegem per l’època medieval.  Arribem al capdamunt del nucli antic ens sorprèn la gran església , més be,  una catedral i el gran castell del s. XIV. L’església de Santa Maria la Major (s. XIV) d’estil gòtic mediterrani. En destaca una gran rosassa sobre la portalada formada per onze arquivoltes en degradació, amb capitells decorats amb relleus . A sobre mateix, al cim de tot , des d’on es divisa una esplèndida vista de  la vil·la i els voltants s’aixeca el gran Castell-palau medieval fet construir per l’arquebisbe Garcia Fernàndez Heredia, en el segle XV.

BENIFALLET.Per acabar al nostra estada el mati abans de tornar a casa, fem una visita a les grutes de Benifallet, al Baix Ebre. Tot i que eren conegudes i van servir d’amagatall,  per prevenir les bombes, durant la GC,  les grutes no van ser descobertes arqueològicament fins el 1968. La gent que hi entrava en sortia meravellat del seu interior,  d’aquí en ve el nom. "Grutes de les Meravelles". Només són  dues,les que es poden visitar, (ni ha moltes) no són massa grans però si impressionants, tant per  les estalactites, les estalagmites i les columnes que formen,  com pel gran nombre de formacions i estructures variadíssimes. Va ser una sorprenent visita a una de les meravelles naturals que ens ofereix la natura i tenim no gaire lluny de casa.

04/03/2017/