UN GOS PERDUT

En Pau suporta estoicament l’escridassada de la seva dona, quan arriba a casa amb aquell gos ferit i dèbil, tot embenat. Feia dos dies que rondava pels vorals i a vegades li donava quelcom per menjar.

¾    Vam quedar que portaries al gos a la gossera del poble... i mira, aquí  tots dos. Demà tornem a tenir hostes.

¾    Algú l’ha ferit i no podia deixar-lo així. Li faré un jaç al cobert del darrera, per uns dies  i no molestarà a ningú

La dona va cridant, en part té raó, allà a la casa rural, ja en tenen dos de gossos i no en necessiten cap més. Necessiten cura i dóna’n  molta feina i la dona ja en té prou amb els hostatgers que, de tant en tant, ocupen una part de la casa. Netejar, fer el menjar i atendre la gent, cuidar les flors...

¾    Que li ha passat al animal?

¾    Es veu que alguns galifardeus dels que corren pels boscos aquests dies l’han agredit amb pedres. L’he trobat al costat del cotxe en un basal de sang i l’he  portat al veterinari

¾    Quina gent més salvatge corren al temps dels bolets.

Amb un quants  dies el gos ben cuidat i alimentat es va refer i la ferida cicatritzava bé.  La dona cada dia li portava menjar i li feia alguna carícia , que el gos es deixava fer tristoi, es veia que havia patit molt, s’arraulia quan la dona l’acaronava. Aviat hauran de portar-lo a la gossera, tal com van quedar en arribar.

Aquell cap de setmana tenen una família del altre part del país, del tarragonès, el boca a boca funciona i han escollit aquella masia    per celebrar l’aniversari de la mare, en fa setanta, i volen passar un parell de dies gaudint dels paratges berguedans i també buscar alguns bolets.

Tots els joves de la cassa han matinat i han sortit al bosc, amb bosses i algun cistell. L’Antònia, s’ha quedat a la casa per problemes d’ossos i per evitar caigudes, Fa una passejada per l’entorn de la casa.

Camina per l’era del darrera, quan la sobresalten uns lladrucs estranys, el cor li fa un bot, els coneix tant bé aquells lladrucs.

¾    Xisca, Xisca, que ets per aquí?

El gos lladra i lladra més fort i rasca la porta d’on roman tancat quan hi ha forans. La mestressa de la casa surt de la casa alertada pels lladrucs. La dona li demana per l’animal. El gos que li van robar tres setmanes enrere, uns depravats van robar tots els gossos de raça que van poder al poble. Van córrer veus que els venien lluny, fora del país.

Quan van obrir  la porta el gos content es va tirar sobre la dona fent-li festes i deixant-se acaronar per ella, aquesta  l’estrenyia fort contra seu, mentre els ulls se li omplien de llàgrimes.

¾    Xisca, em pensava que no et veuria més – i l’omplia de petons.

La mestressa s’ho mirava entendrida, feliç per aquella dona que no hauria pogut tenir millor regal d’aniversari i contenta pel gos que no aniria a la gossera.

/03/11/2016/