He llegit el llibre de Pasqual Alapont
i malgrat fer dies que no en comentava cap en aquesta ocasió m’ha donat la
dèria de fer un breu incís.
L’edició que ha arribat a les meves
mans pertany al Grup Editorial Luis Vives i crec esbrinar la col·lecció és
Baula “ la llum del far” . Un petit volum de 109 pàgines d’agradable i fàcil
lectura.
Pasqual
Alapont (Catarroja, 2 de febrer de 1963) és un escriptor, actor i
director d'escena valencià. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat
de València,
ha seguit altres camins professionals, sempre que ha estat possible relacionats
amb el món del llibre.
Ha desenvolupat el seu treball a cavall
de la literatura i el teatre, on ha fet d'editor, traductor, guionista i
dramaturg, actor i director d'escena. A més de les obres infantils i juvenils,
ha publicat una novel·la per a adults i ha estrenat cinc obres de teatre. La
seva obra ha estat traduïda al basc, castellà, gallec, portuguès i a l’eslovè
amb l'Infern de Marta. Ha aconseguit diferents premis per les seves
obres escrites.
En la línia de tres punts ens narra
quan el món de Virgínia i Victor passa a de ser segur al trencament familiar. De
cop i volta, del dia a la nit tot canvia: els seus pares es divorcien i ja res
torna a ser igual. Res no pot ser igual. Víctor no entén per què el seu pare no pot tornar a casa o per
què la seva mare està trista; «¿Per què
?, ¿què és el que he fet malament?», Li pregunta a la seva germana. Però Virginia
què sap.
Ella vol sacsejar el món, encara que els seus cops de ràbia reboten una vegada
i una altra contra el seu propi rostre. Aquest
llibre parla d'algunes ferides morals de la infància i l'adolescència, però és
sobretot un cant a la tendresa i l'amor.
Sincerament m’han arribat a
impressionar els detalls i el desenvolupament de la història narrada. Suau,
íntim i tendre. El món interior dels personatges i les reacciones de cadascun
d’ells el trobo molt real.
He gaudit al llegir-lo i l’he llegit
quasi d’un cop. Allò de bo i breu, doblement bo, s’ha complert en aquesta
ocasió.
També m’ho passat bé amb el modismes
del valencià que en una o altra paraula m’ha fet pensar el seu significat. Ja
només en resta que cercar un altre llibre del Pasqual Alapont.
No faig mai comentaris sobre una obra
que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar.
Aquest escrit no vol ser cap judici
sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya
d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada