RIALLADES

El Marc és desperta sobresaltat, unes grans riallades entren per la finestra entreoberta. Fa un bot del llit i para l’orella, de cop resten mudes. Devia estar somiant –pensa-  Mira el rellotge i són les 7.10 h. del mati i es torna a capbussar al llit, avui té festa al treball.

És tronava a mig endormiscar quan les rialles es van tornar a sentir amb més intensitat, i eren cinc o sis persones que reien i ho fien a gust, a ple pulmó, semblava que intentaven qui podia xisclar més, amb aquell riure tant pletòric, ves a saber que estaven fent.

Empipat va tancar la finestra, llavors es va apaivagar una mica el soroll, encara que les rialles continuaven. Semblava que paraven de riure ... i altre vegada esclataven  de nou. L’home ja no va poder aclucar cap més ull amb aquells escarafalls i riallades. Venien del pis de sota, o del de més avall , seria qüestió d’esbrinar que passava . Feia poc que vivia  allà en aquell pis, esperava que aquell enrenou no el despertés cada dia.

És va aixecar, es va dutxar i es va preparar l’esmorzar. Davant d’un bon cafè, menjava l’entrepà assegut a la cuina i no podia deixar de pensar  en aquell riure tan sorollós i divertit; es veu que s‘ho passaven molt bé, els que fossin. Feia només tres dies que el Marc havia anat a viure allà en aquell pis d’aquella barriada, perquè tenia l’Institut al costat i no hauria d’agafar el cotxe per anar al treball, a més li havia semblat que era una zona molt tranquil·la, ara ja començava a dubtar-ne.

Com avui no tenia cap classe, el alumnes eren d’excursió, i ja que s’havia aixecat aviat aniria a fer una passejada per l’entorn i coneixeré una mica la zona. Era el primer any que havia aconseguit plaça allà i ho desconeixia gairebé tot. Passejaria pel passeig  central que travessa tota la vil·la, aniria  fins l’altre extrem i llavors continuaria  fins a l’ermita a dalt del turó que diuen que es veuen unes vistes fantàstiques. Avui tot hi sent a primers  d’octubre fa un dia clar i esplèndid i convida a caminar.

Mentre  baixava l’escala, altre vegada van tornar a sentir-se les rialles. Semblava talment que és petaven de riure.  Encuriosit va seguir el rastre d’on venien. A la planta baixa hi havia una acadèmia on es feien moltes activitats, les rialles sortien d’allà dins. Va entrar-hi, per demanar que passava. Una noia jove li va demanar que volia...     Res,   -va respondre- a la paret del davant un gran cartell anunciava  “Taller de Risoteràpia.”  Dimarts i dijous de 7 a 9 h. del matí i dilluns i dimecres de 7 a 9 h. del vespre.”

/16/11/2016/