ENSURT RERE ENSURT

Un matí de novembre...  vaig anar al Casal, com cada dimecres al matí, i només arribar, vaig veure que hi havia un gran enrenou. La gent corria d’aquí cap allà esverada. Ningú era al seu lloc, tampoc el conserge, quasi ni gosava entrar. Així que vaig preguntar a una senyora que ja sortia,

¾    Escolta... què és el que passa aquí que tothom està tant alterat.

¾    La serp... una serp molt grossa és per allà darrera amagada. No hi entri que no saben si es perillosa.

Vaig quedar estorada sense saber que fer, ni cap on anar. Encara que tot seguit em vaig refer i ben pensat, si era allà baix la bestiola a dalt al primer pis estaria tot tranquil i sense pensar-ho enfilo escales amunt.A  dalt, la gent també  era als passadís,encara que del nostre grup érem  poques persones, de fet aquell dia anava d’hora.  Com era normal només és parlava del assumpte,

          ¾    Es veu que l’han trobat fa prop d’una hora –deia una dona de cabells blancs.

          ¾    Diuen que és molt grossa, que fa un metre i mig o més –contestava  el Bernat.

          ¾    I molt gruixuda –responia un altre dona més jove.

          ¾    És veu         que ja han avisat als bombers i estan apunt d’arribar.

          ¾    A mi em fan molta por les serps.

Tothom hi deia la seva. Al cap d’una estona es van sentir les sirenes dels bombers. Van fer sortir tota la gent  de la planta baixa, algunes persones havien pujat  escales amunt, altres havien sortit cap al carrer.  Al cap d’una mica ja es van sentir uns crits que havien agafat l’animal.  Com havia arribat la “profe” i algunes companyes més  vam decidir que allà fent el xafarder no fèiem pas res així que començaria el taller.

La gent ja s’havia asserenat una mica i tot ja passar un xic de l’horari vàrem emprendre la nostre dèria d’escriure.  Tots en silenci vam començar a concentrar-nos sobre el tema, que no era altre que l’aventura del  animal amagat que els bombers havien vingut a desallotjar.

En mig del silenci, feia una mica que notava com unes pessigolles a la cama dreta i abans d’adonar-me’n ja vaig sentir el gran xiscle de la Carme, a l’altra banda de la taula i tot seguit pujava a dalt la cadira. Aviat vam veure tot   un seguit de serps petitones  que corrien per l’aula i una em pujava cama amunt.

Els crits i el rebombori  de les personer  que érem allà  van ressonar per tot el Casal i al cap d’un moment els bombers van fer acte de presencia, tot cridant als de fora,

          ¾    Són  aquí.  Pugeu tots,  ja les hem trobat.

Tot seguit  una colla de bombers havien entrat a la classe. Jo m’havia tret els pantalons per fer sortir la serp. Altre gent dalt les cadires i la taula cridant i tota aquella colla de petits rèptils corrent buscant la seva mare. Al moure les cadires havíem desmuntat el seu niu i els animalons es movien desorientats sense saber on anar.

Amb l’ensurt, la classe s’havia acabat de cop i quan  la gent sortia després de recollir els estris, la “profe”  havia etzibat....  continueu el tema per la setmana vinent.

/11/11/2016/