Així
que he obert la finestra ho he vist tot gris, la boira aplanada fins a pocs
metres i a més una suau pluja l’acompanyava. El primer pensament ha estat -“quin dia més trist i fastigós, com per
quedar-te a dormir tot el matí.” Com tenia coses per fer i havia de sortir,
m’he ben equipat i he plantat cara al mal temps.
Tant
bon punt he sortit al carrer, i m’he endinsat en la boira, al notar aquell xim-xim repicant sobre el paraigües, aquella
humitat que lliscava a la pell , aquella grisor que m’envoltava... he començat a
sentir una pau i una tranquil·litat que em feia sentir bé.
Quin dia més
relaxant!!! Aquella suavitat del no color, aquella bromera espessa que semblava sorgir de les entranyes de la terra
i s’enlairava tapant el cel, m’inundava
de calma i de serenor. La solitud del carrer en aquella hora matinal també hi hi
ajudava, em trobava en forma i exultant.
En
definitiva, aquell dia emboirat, gris i plujós, que veia lleig de bon matí, de
cop s’ha tornat alegre, agradable i sorprenent.
/06/11/2016/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada