UNA NIT DE TEATRE GREC. I

Els espectadors omplen poc a poc les grades del teatre grec de la petita població. El centre de la plaça, l’escenari, encara està a les fosques a causa de la manca de llum i també per la prova d’una nova il·luminació de llum fosca que l’ennegreix l’espai. Un invent nord-americà, són les paraules de l’encarregat escènic per definir el nou muntatge. 

Totes les localitats són ocupades i tothom s’asseu tranquil·lament al seu seient, però com és habitual hi ha grupets que xerren i comenten les diverses novetats de la vida quotidiana de la ciutat i també de l’obra. Alguna veu sarcàstica, diria més aviat que fan un repàs a les darreres xafarderies.  

S’escolta pels altaveus una veu impersonal que fa una recomanació al silenci, i què cadascú ocupi el seu lloc pertinent, ja què la funció és a punt de començar. 

Sobtadament s’encenen tres focus que destaquen tres llocs: un enfoca a un lateral on en uns bancs de fusta hi ha un grup de personatges tots vestits amb una túnica negre que dissimula la seva condició i que es tapen les cares amb mascares amb diferent expressions segons el seu estat anímic. Unes riuen, altres ploren, unes estan serioses i altres enfurismades. 

L’altre focus de mida més gran destaca el centre de la plaça on hi ha posat un carro o taxi, mig caigut, amb una roda trencada. Sobresurt un personatge enmig de la claror que postrat a terra mostra en la seva roba blanca i el seu rostre marques sanguinolentes. El xofer, l’auriga, en aquest cas, passeja nerviós i enutjat fent camins entre el carro i l’home caigut. En la banda més allunyada, quasi en la penombra, un altre home, més mal vestit, porta el cap embolicat per un turbant. Al seu costat un ase de mida petita. Tant l’amo com el burret miren astorats a tots costats. Un xic més enllà són asseguts a terra un jove i una dona. 

El tercer llum només indica la posició d’un seient posat enfront de l’escenari. Pocs instants després, és mou i assenyala l’entrada d’un nou personatge, també vestit amb una túnica blanca. La claror l’acobla al seu lent i cerimoniós deambular fins a asseure’s al triclini. 

Ja posicionat pregunta dirigint-se al cor que ha passat. Aixecant-se prestament aquests inicien la seva interpretació cantant amb veu clara:

Què ha estat? 

El taxista/auriga para en el seu deambular i posant-se enmig de l’espai crida:

¾    Senyor, juro que és una venjança.

¾    Una venjança? – interroga sorprès el jutge- Això ho has de provar.

Qui i per què? – Clamen els components del cor amb veu potent i seguidament s’asseuen.

¾    Sí, senyor. L’altre dia al passar amb el meu carro pel seu costat aquesta bestia immunda que l’acompanya va espantar-se i l’home va caure a terra. No ho veieu senyor com va encara brut. Avui quan portava al viatger a visitar la família se m’ha trencat la roda. Això és un sabotatge deliberat. Ja veieu com ha quedat el noble senyor estranger.

¾    Sí, prou que ho veig. Heu cridat al metge?

¾    Senyor, vindrà immediatament. 

Tot el cor s’aixeca i l’uníson crida:

Immediatament, immediatament. 

CONTINUARÀ... 

Miquel Pujol Mur