Un d’aquests dies passats de
juliol, en una sortida que vam fer pels entorns del berguedà, caminat pels
vorals d’un prat, en una clariana del
bosc, vam quedar sorpresos per la bellesa d’aquestes flors, grogues, precioses.
Tot el planell n’estava ple. Jo na sabia que eren, però la Cristina que les
coneixia va dir que eren MARCÒLICS (o lliris del Pirineu.) Després de fer els
fotos corresponents vam continuar caminant. Ens va dir que en algunes zones també ni havia de de rosats o vermells que son també molt bonics.
Volíem mirar de trobar-ne, però la noia ens va dir que allà solament en
trobaríem de grocs, però que un cop a casa ens passaria fotografies de marcòlics
vermells d’una sortida que havien fet
pel Pallars.
Com que em van fascinar aquestes
flors. A més d’algunes imatges, farem una breu ressenya de les dues variants
dels marcòlics.
MARCÒLIC GROC ( Lilium Pyrenaicum)
pertany a la família de les liliàcies, poden sobrepassar el metre d’alçada. Floreixen entre juny i juliol
depenen de les zones . S’en troben per tot el Pirineu i Prepirineu. Les flors
neixen capbaixes, tenen 6 tèpals recorbats de color groc amb taques fosques.
Les fulles de forma oval se superposen en grups de 5 a 10 al llarg de la tija. Aquesta
acaba en un raïm enlairat de flors grans encarades cap avall. Viuen entre els
1500 i 2000 metres d’alçada. El marcòlic groc és el símbol de la Vall de Núria.
MARCÒLIC ROIG O VERMELL (Lilium
Martagon) igual que l’anterior és de la família de les liliàcies . De color
rosa púrpura amb taques granats o vermelles, són també flors d’una gran
bellesa, idèntiques a les anteriors excepte en el color. Floreixen en alçades
entre 500 i 1000 metres, creien en boscos i prats de muntanya i en altres zones
mediterrànies en llocs humits, prop de rieres o rierols. Es poden trobar a molts
indrets del Pirineu i en altres serralades de Catalunya, és fàcil trobar-ne en boscos de verns. També
se’n veuen en llocs com el Bages o la obaga de Montserrat.
En alguns llocs comparteixen
espai amb el marcòlic groc, encara que aquest floreixen una mica més tard cap a
finals de juliol i primers d’agost.
Gaudim doncs amb aquestes boniques imatges dels marcòlics.
05/08/2015/
Alguna vegada n'he vistes d'aquestes flors, però no sabia com es deien. Són molt boniques, i veig que les papallones també ho pensen...Però segur que elles n'aprecien més el seu nèctar!
ResponEliminaPetonets Anna.
Si, jo també n'havia vist i fins fa poc no sabia que eren. de veritat que són precioses i adornen els llocs on floreixen.
EliminaUna abraçada M. Roser.