Tema: Gaudir
Gaudir, el contrari d’avorrir. La gent vol, volem gaudir, sobretot ara a l’estiu, amb el bon temps i les vacances. Gaudir més cada dia , buscar noves experiències que ens facin sortir de la rutina. Viatjar a països llunyans o exòtics. Anar a destins més propers de mar o de muntanya. Viatges culturals o cercant el contacte amb la natura. Fer algun creuer per mar, per un riu cabalós... Descobrir noves cultures, conèixer nova gent. Festes amb amics, nits esbojarrades, beure i menjar a dojo. Hi ha mil maneres de gaudir de l’estiu i de la vida, i molt sovint trobem gent que s’avorreix.
Gaudir, el contrari d’avorrir. La gent vol, volem gaudir, sobretot ara a l’estiu, amb el bon temps i les vacances. Gaudir més cada dia , buscar noves experiències que ens facin sortir de la rutina. Viatjar a països llunyans o exòtics. Anar a destins més propers de mar o de muntanya. Viatges culturals o cercant el contacte amb la natura. Fer algun creuer per mar, per un riu cabalós... Descobrir noves cultures, conèixer nova gent. Festes amb amics, nits esbojarrades, beure i menjar a dojo. Hi ha mil maneres de gaudir de l’estiu i de la vida, i molt sovint trobem gent que s’avorreix.
Sovint oblidem les petites
coses que tenim a l’entorn, d’aquells
petits moments que ens fan bategar el cor amb força, que revitalitzen els
pulmons amb alenades d’aire fresc, ens
donen energia i ens alegren el dia a dia.
Són aquestes coses senzilles que
sovint passen desapercebudes i que al anar-se fent gran , un, dona més valor.
Gaudim doncs l’estiu, sortints a caminar pel matí, quan encara l’aire no s’ha
escalfat massa . Caminar pel llindar del bosc, o per la obaga de Queralt, per petits viaranys, entre les arbres, on pel
costat s’esmuny tranquil un petit rierol d’aigües transparents. Quedar-te una
estona quiet escoltant la remor de l’aigua, la fresa de les fulles dels arbres,
el cant d’alguns ocells que també busquen la frescor del lloc. Remullar-se la
cara i els braços per apaivagar la calor
que ja es va notant. Gaudir a ple de la naturalesa.
Esmorzar amb les amigues, mentre
ens expliquem les últimes novetats del poble. Aquell entrepà amb pernil i
després el tallat, que bo que és poder-ho compartir.
Quan fa aquella calor asfixiant
de prop dels 40º després d’un dinar
lleuger poder-te estirar al sofà, fent una migdiada, veient
una pel·lícula o llegint un bon llibre; totes les finestres i persianes
tancades, només sentint el soroll del ventilador engegat , estant fresquet ,
mentre a fora un es pot fregir. Són moments que no tenen preu.
Cap el tard, sortir a regar l’hort, les flors. Veure com creixen ufanoses
les plantes, malgrat el dany de les primeres pedregades; collir un enciam, una
ceba, els cogombres o el primer tomàquet. Veure com vam creixent els carbassons
o les bledes.
L’últim moment màgic del dia, a
la nit abans d’anar al llit. Quant
tothom dorm; les finestres obertes
perquè entri aquell preuat airet que baixa de Queralt. Sortir al balcó, veure
els carrers deserts; alguna finestra amb llum,
d’on traspua música, o la televisió; però la calma es total. Veure els
carrers il·luminats i foscos a la vegada, sentir aquella pau. Després mirar enlaire i veure en aquell cel obscur com hi
brillen milers estrelles, també la lluna
i alguns planetes. Això també es gaudir.
03/08/2015/
M'ha agradat molt Anna, has fet un bon resum de les petiteses amb les quals podem gaudir...Però sembla que a molts se'ls ha oblidat i necessiten fer viatges, cada vegada més lluny i més exòtics...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies M. Roser. És veritat que a vegades busquem grans experiencies per gaudir i oblidem les petites coses del entorn.
EliminaUna abraçada