Cadascú
viu segons les seves pròpies circumstàncies. És molt amplia i heterogènia la
situació laboral, física i econòmica de cada persona. No podem valorar la
importància del temps de lleure amb un barem igualitari per a tothom.
Hi
ha persones que no disposen de temps perquè s’han carregat de tantes coses per
fer que ells mateixos diuen que viuen estressats, però, solament és una mala
programació del seu temps d’oci i del saber quina són les preferències i les
possibilitats de fer-les.
Hem
de considerar que som nosaltres els distribuïdors de les nostres activitats.
Sabem quina és la nostra jornada laboral i aleshores, hem de saber de veritat
quin és l’horari que tenim lliure i hem
de calcular estones entremig de les nostres ocupacions que ens permetin el
desplaçament d’un lloc a l’altre.
Tampoc
podem considerar com a una opció arribar tard a casa després d’un munt
d’activitats i no poder conviure amb la família.
A
causa de la feina dels pares i de les seves obligacions com en un exercici
preparatori de cara al futur, carreguem els nostres fills de feines a les que
donem el nom d’activitats o esport, ja que així comencen a tastar el món que
se’ls prepara.
Pobra
joventut si ja comencen d’aquesta manera la seva formació. No m’estranya, que
tant que avancem en la ciència i en el coneixement humà cada cop hagi més
persones amb depressions i malalties mentals.
Sabem
de veritat gaudir del temps?
Una
estona amb tu mateix també és una bona medicina. Sabem valorar-nos?
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada