LA FOTOGRAFIA - I -

El nen de deu anys estava tot excitat explicant a la seva mare, mentre el portava a l’escola, que avui anirien a veure una residència de gent gran i parlarien i ensenyarien coses als vellets.

Aquestes visites formaven part d’un projecte del centre educatiu, de connectar la realitat de la gent gran amb la dels menuts. Avui les famílies monoparentals o nuclears, lluny dels avis o sense, fan que molts nens desconeixen  la realitat de les persones grans.

A l’hora prevista tota la classe del Gerard fan camí cap a la Residència del poble. Als nens els va sobtar veure tanta gent gran junta, a més alguns estaven una mica malament,  d’altres anaven amb crosses o amb cadires de rodes. Passada la primera impressió es van posar a parlar amb els ancians per grups. La majoria de persones els agradava parlar molt i explicàvem als nens les seves vivències.

Després hi havia un intercanvi de tallers. La gent gran ensenyarien coses als menuts i aquests ensenyarien coses modernes als avis. Bàsicament jocs d’abans i d’ara, també  alguns portaven una tauleta, el mòbil o la iPod i volien ensenyar als avis les noves tecnologies, encara que per l’edat d’aquests i alguna invalidesa, seria difícil de fer-los entendre massa res, però almenys ho intentarien.

El Gerard es va adonar d’una dona asseguda a un racó que no escoltava a ningú estava com absent, i tot decidit si va acostar.

¾   Que fas aquí tota sola?
¾   Estic molt bé en aquest raconet.
¾   Em podries explicar alguna cosa de les que feies abans.
¾   No feia res que et pogués interessar.
¾   T’ensenyaria  a fer anar el mòbil. Tu te’ns mòbil?
¾   No jo no tinc mòbil ni a ningú per trucar.
¾   Em podries trucar a mi.

La dona es feia la dura però aquell xicotet tenia una cosa que la captivava, i es va obrir una mica,

¾   Com et dius?
¾   Gerard , I tu?
¾   Jo em dic Adelaida.
¾   No havia sentit mai aquest nom, és estrany.
¾   Abans era molt corrent.
¾   Que no tens família? fills o germans...
¾   Estic sola. Se’m va morir un fill...i una filla fa molts anys.
¾   Deus haver tingut una vida  molt trista. No et va a veure ningú, amics o coneguts.
¾   No tinc ningú en aquest poble.
¾   M’agradaria que m’ensenyessis alguna cosa teva, d’abans o que fessis ara.
¾   Ja buscaré si tinc res , xicotet espigolat, per quan tornis.

Van mantenir la conversa una estona més , llavors al nen al van cridar per anar fer activitats amb un altre grup i va deixar-la. Abans de marxar  va anar a dir adéu a la  dona i li va fer un petó, tot dient-li que tornarien la setmana vinent. La dona es va emocionar davant la carícia del nen, feia tan que no en rebia cap.

(continuarà)