CAMINANT PEL BERGUEDÀ. EL GORG DELS COLOMS.

Havent arribat a les nostres mans el Pànxing  i en el seu interior la ruta al Gorg dels Coloms, escrita per Josep M. Rossinyol, es va despertar en el nostre ànim la curiositat de conèixer aquest racó de la nostra geografia berguedana.

 

La ruta del “Russi” anava acompanyada per una companyia i una part gastronòmica que nosaltres no portaven, però que hi anem a fer.

 

Una part de la nostre intenció era també visitar el lloc i l’església de Sant Marc de cal Bassacs. Moltes vegades la havíem observat des de la carretera, però ens passava com quan has de visitar un parent molt pròxim, sempre deixes la visita per un altre dia.  

No s’ho prendrà a mal som tant de família!  

Però aquesta vegada vam decidir assolir i reunir els nostres dos pensaments: caminar un xic i tocar, així ben dit, tocar l’església.

En poca estona aparcàvem davant de l’església que ens va sorprendre per seu mida de lluny no semblava pas tan gran.  Molt curiosa  és la roca que sembla un absis i que exerceix de sagristia. L’edifici està en on estat de conservació i és celebra un aplec, el vot a sant Marc, prou reconegut per les persones del poble i els nens dels col·legis de Gironella. 

Ja una vegada fotografiada i observada l’església seguirem el camí seguint la relació escrita. Pujarem tranquil·lament el tros descrit com el desert de pedra, curiosa formació geològica fins a les tanques del càmping i seguint el camí ens arribàvem a Viladases, una gran casa pairal, sembla tancada com moltes del país. El Russi, en el seu escrit ens comenta la existència en aquest lloc d’una vil·la romana del mateix nom, avui dia desapareguda.  

 

El camí és ampla i permet recrear la mirada en el paisatge típic amb masies situades a certa distància les unes de les altres. Al fons és veu la taca verda de les ribes de la riera de Clarà que amb les seves aigües dóna vida a tot una franja arbrada al seu entorn. 

Curioses les passeres de gegant per travessar  d’una riba a l’altre, tot un exercici d’equilibri. 

Vertaderament de coloms no se’n veia cap, l’aigua era tèrbola, a més el dia anterior havia plogut. Aleshores, si ens parlava d’aigua bruta en la seva crònica, imagineu-vos la nostre visió. 

Vaig recordar haver passat en una altra ocasió amb motiu d’una caminada. Però no ens va fer cap recança, caminar és viure també.  

Seguint la ruta marcada vam pujar pel punt indicat per la fita de pedres i per corriols i pistes d’un verd luxuriós com correspon a aquest estiu, potser un xic aigualit, vam retornar al nostre inici. 

Però l’home és humà i comet molts errors, i nosaltres en van cometre algun, perquè van seguir un altre camí i no vam veure les roques de Sant Marc ni el seu zoològic imaginatiu. 

 

Ara amb un mapa a les mans ja les hem localitzades i tornarem per saber que s’amaga en les seves formes capricioses. També volem trobar una, no sé com dir-ho està descrit com una tomba i restes d’un poblat iber? Però són molt minses les proves per trobar-lo. 

Gràcies “Russi” pel teu escrit i esperem poder seguir–ne d’altres. 

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.