I
una vegada situats al turó on s’assenta el santuari de la Guàrdia no podem per
menys que parlar dels edificis que l’envolten: el comunidor, la refeta capella de la Troballa i el cementiri.
COMUNIDOR.: Consultada la Gran Enciclopèdia Catalana en dóna
aquesta definició:, meteorologia popular i religió. Petita edificació en forma
de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església, on
s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. Altre
definició trobada en internet ens ho explica d’aquesta forma coincident.: Comunidor- dit també esconchurador
en aragonès- és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als
quatre vents. La construcció dels comunidors és simètrica, sòlida i permanent.
L'edifici té un gran arc obert a cada punt i està fet de pedra amb
teulada a quatre vessants.
Dins d'aquests edificis tenien lloc rituals
religiosos, amb un fort caire del folklore ancestral, per comunir les
calamitats com tempestes, aiguats excessius i plagues. Són força comuns al
pobles antics del Prepirineu i els Pirineu, normalment com a edificis adjacents
a esglésies, ermites o capelles. Varen caure en desús ja fa segles i actualment
molts es troben en estat de ruïna.
El Centre Excursionista de Catalunya publicà un
ritual recuperat de l’any 1743 (L’EROL 35) amb detalls de la cerimònia de
comunir o de conjurar: «Així que el sacerdot veurà el cel cobert de fosca
nuvolada farà tocar les campanes. Ja revestit, agafarà la Veracreu o relíquies
de sants i, acompanyat del poble, es dirigirà al comunidor i començarà
l’exorcisme:
“Que et circumdi, núvol, Déu Pare.
Que et destrueixi, núvol, Déu Fill. Que et comprimeixi, núvol, Déu
Esperit Sant. Fugiu, parts adverses, puix que us ha vençut a vosaltres i
al món el Senyor nostre Jesucrist, lleó de la tribu de Judà i estirp de
David”».
I un cartell força explicatiu com molts que
acompanyen diferents llocs del turó ens fa aquesta breu dissertació poètica.
Sóc un
vell COMUNIDOR
que
commino amb la pregària,
feta aquí pel pregador,
quan el temps, provocador,
amenaça amb llargària".
feta aquí pel pregador,
quan el temps, provocador,
amenaça amb llargària".
La capella de la Troballa
durant la Guerra Civil va ser objecte d’actes vandàlics essent destruïda. Costa
acceptar la destrucció innecessària i gratuïta del patrimoni col·lectiu del
poble català malgrat s’invoqui la seva identitat i la seva llibertat. El
cartell situat a l’entrada de la petita capella porta escrit aquest missatge:
Va ser
aquí- tradició explica-
on Maria
fou trobada.
És la
imatge venerada
que La
Guàrdia a tots implica
En el cementiri troben l’etern repòs les despulles
dels que viuen en els disseminats agrícoles de Biure i Vallderiola.
Les
estacions del Via-Crucis situades a l’exterior i en els límits de la planícia,
doten al lloc d’una especial atmosfera de gravetat i solemnitat.
L’entorn
del santuari és un dels llocs més plaents on cada forma, objecte o simple
accident geogràfic respira poesia i també pau, tan necessària en el nostres
dies. La majoria dels petits poemes són signades per Mn. Joan Cortès Tossal.
Mn. Cortès va ser un dels fundadors i primer director de la revista Oriflama on
entre altres col·laboradors hi havia Miquel Martí i Pol.
Si
no coneixeu el Santuari o fa temps que no l’heu visitat val la pena perdre un
mica de temps, veure el lloc i a més admirar la seva gran panoràmica de la
terra que l’envolta.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada