Una
vegada vam anar-hi amb cotxe, però, ens van dir que el mateix dia havien tret
un cotxe enfangat a causa de l’estat de la pista. En aquesta ocasió hem deixat
el cotxe, i caminant i enfangant-nos en arribat al lloc. Per fi, visitàvem
l’església sota l’advocació de Sant Quintí.
Feta
la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ho defineix així.: del llatí
monte claro, ‘muntanya
clara’.
Les
notícies del lloc de Montclar es remunten a l’any 983.
L’església
de Sant Quintí mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII. Avui
resta sense culte i ja ha començat el seu procés d’enrunament
Així
ens ho explica Catalunya Romànica aproximadament trenta anys enrere. Actualment
els murs de l’església és mantenen en peu però el seu interior és obert a totes
les inclemències atmosfèriques. El sostre ha cedit i la fotografia de
l’interior podem estalviar-nos-la. El conjunt de l’església amb el mas del seu
costat estan tancats per una ret de plàstic i un pilons de fusta que fan de
suport.
Església
és una construcció senzilla i humil d'una sola nau rectangular coberta amb
volta de canó amb un absis semicircular orientat a llevant cobert amb quart
d'esfera. Entre aquests cossos de l’edifici s’interposa un ampli ressalt que fa
la degradació i que com l’arc absidal és acabat amb un arc de mig punt, però
una mica asimètric.
Els
murs interiors descarreguen sobre dos arcs de mig punt, situades a banda i
banda, de les quals la que s’obre al mur de migdia dóna pas a un cos d’edifici
modern construït per fer les funcions de sagristia, amb la interposició d’un
estret envà on mitjançant una porta es comunica amb la nau. Tot els paraments
interior estan totalment arrebossats.
La
porta és a migjorn, mostra una estructura molt simple, consistent en un simple arc
de mig punt adovellat. El temple rebia llum a través de dues finestres situades
una al centre de l’absis, actualment tapiada, i l’altra al mur frontal. Totes
dues de doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt.
L’únic
element decoratiu de l’exterior és una cornisa que giravolta la part superior
de l’absis, rematada encara per una filada de petits carreus.
Als
peus hi ha un campanar de cadireta que inicialment tenia dues obertures de les
quals ara falta la del costat sud.
La
coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab.
Destaquem
el parament divers depenent del sector, possiblement degut a alguna campanya de
reformes de l'edifici original.
Catalunya
Romànica ens parla del deplorable estat de conservació i sembla un miracle que
l’edifici es mantinguí dempeus. Déu protegeix als que l’estimen.
De
l’interior de l’altar fou trobada una curiosa lipsanoteca (reliquiari) que
actualment es conserva en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, on ingressà
l’any 1910.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada