MITGES GRISES

Era a l’hivern, feia fred, però no per això la Laia deixava de lluir les seves cames tan ben formades, de les quals n’estava molt orgullosa,  la part més sexi de la seva figura, segons creia ella i com tantes vegades les hi havien alabat i magnificat.

Aquell dia havia d’anar a la presentació d’un llibre,  d’un escriptor important, representant a l’Editorial per la qual treballava. Hi hauria grans personatges des del president de la Generalitat, el conseller de cultura, l’alcalde de la localitat i altres importants personalitats del món de els lletres. Ella havia de fer una petita exposició de l’autor i explicar breument la seva biografia.

Com la reunió era al capvespre, per sort no s’hauria d’anar amb vestit de nit. No deixaria escapar l’ocasió  per lluir les seves llargues i ben formades cames. Va escollir amb molta cura la roba que es posaria per a tant important esdeveniment.

Una samarreta negre,  amb incrustacions  platejades, una minifaldilla negre, aquella tan curta que li encantava, unes mitges grises, amb un dibuix de ratlles verticals amb gris molt clar, tallades per unes  de més fines horitzontals,  encara que eren una mica gruixudes estilitzaven molt la seva figura, sobretot amb el toc final d’aquelles sabates amb talons de vertigen. Fa dies que hi camina una estona per casa per adaptar-se.

Al migdia va  passar dues hores arreglant-se, al matí havia anat a la perruqueria. Va vestir-se amb molta cura, sobretot els pantis i la minifaldilla, volia que tot estès al seu lloc, les sabates se les va posar al final. Abans es va maquillar, els ulls una mica exagerats, als llavis un toc natural . Després es va mirar al mirall i es va trobar guapa i elegant.

La reunió va començar  molt bé,  entre  salutacions  i presentacions dels diferent convidats.   Va començar l’acte cultural amb un parell de intervencions abans de tocar-li la seva. Al aixecar-se per sortir a fer la seva dissertació, se li va enganxar la mitja amb la bossa de ma de brillantors  que portava, just a mitja cuixa i al tibar per desenganxar-la se li fer un petit estrep a les modernes mitges grises. Quan va  agafar el micro, estava nerviosa,  pendent  de l’enganxada i de les mitges. És va  quedar en blanc... unes gotes de suor envaïen el seu rostre.  Una professional com ella no es podia permetre aquell error de principiant. Va donar una ullada a la fulla d’apunts que portava, va respirar a fons, es va oblidar de les mitges i com a bona professional va fer una magnífica exposició de l’escriptor, de la seva vida i  la seva obra. Va respirar  tranquil·la mentre amb un somriure agraïa  aquella ovació final.   

17/02/2015/