A
prop de Berga i una de les més freqüents referencies per petites caminades per
l’entorn tenim l’església de Sant Bartomeu de la Valldan. Com diem sempre
visitàvem el lloc de la Valldan i la seva església sota l’advocació de Sant
Bartomeu
Antigament el formava un nucli de població situat entre l’Hostal del Bou, on es reunia l’Ajuntament, l’entorn de Sant Bartomeu i diverses masies disseminades.
L’església
de Sant Bartomeu és situada dins l’antic terme del castell de Madrona en els
límits del castell de d’Avià, dins el comtat de Berga. Fou possiblement una
capella dependent de l’església parroquial de Sant Pere de Madrona, de la qual
era sufragània al segle XVIII. L’església era parroquial al segle XIX i tenia
com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Madrona de la qual havia depès
anteriorment.
Malauradament,
les notícies històriques són bastant desconegudes. L'església de Sant Bartomeu de la Valldan va
esser beneïda el 24 d’agost del 1607.
Documents
del segle XVI parlen del “camí ral”, on s’hi trobava l’església de Sant
Salvador de Monterrot, romànica del segle XIII, en estat ruïnós. Quan es refà
l’església canvia el nom pel de Sant Bartomeu de la Valldan i comença a exercir
funcions parroquials.
L’església
parroquial de Sant Bartomeu de la Valldan és d’origen romànic tardà i ha sofert
posteriors modificacions que li han fet perdre l’absis, absorbit per altres
construccions (la rectoria) d'època moderna.
Només
ha conservat com a romàniques les dues parets laterals. Construcció d'una sola
nau coberta amb volta apuntada i amb l'interior totalment enguixat.
El
parament del mur és de carreus de pedra ben escairats i disposats en fileres.
Al mur de migjorn trobem una porta d'arc de mig punt tapiada i una finestra de
doble esqueixada.
La
porta d'accés a l'església és al mur de ponent és un arc de mig punt adovellat
amb dos arcs de degradació coberts amb una arquivolta.
Pel
que fa el seu exterior, està coberta a dues aigües amb teula àrab. No té gaire
obertures. Destaca, als peus de l'església, una torre campanar de secció
quadrada, molt possiblement, posterior en el temps.
Al
llarg dels segles XVI al XVIII, s'hi varen fer reformes significatives,
obertura de la nova porta i l’anul·lació de l’absis. L’any 1943 i el 1965 fou
restaurada, i si va afegir el campanar de maons.
Al
seu costat hi ha el cementiri dels fidels de seu entorn. Dins els arxius
consultats hi ha diferencies de l'orientació de la nau.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada