L’Adelina està molt contenta,
perquè aquests dies d’Any Nou, la seva filla i el seu nét, que viuen a Mallorca han vingut a veure-la i el jove li ha regalat un cactus de
Nadal. Una planta molt bonica , preciosa, de fulles verdes, dentades, al final
de les fulles surten unes boniques i dobles flors rosades semblant a una
orquídia.
La dona està feliç per tenir a la
filla i el nét per aquestes dates de canvi d’any, perquè per uns dies no estarà
sola i gaudirà de la companyia
d’aquelles persones tant estimades i d’aquell noi que cada cop que el veu ha
crescut un pam més. Tot un jove, guapo i ben plantat que li ha portat aquell
petit detall ven cofoi, mentre li explicava
que per allà és molt típic de les Festes regalar aquest tipus de cactus, que
sempre floreixen pels voltants de Nadal, ve, des de novembre a gener.
Només s’han estat dos dies, que
han passat volant, però han aprofitat al màxim; ara ja han marxat i la quietud torna a dominar
la casa de l’Adelina. El cactus ha presidit el lloc principal de la sala, com es mereix
per aquestes festes i pels convidats. Però alguna cosa barrina pel cap de
l’Adelina. Aquella flor li es força coneguda, no sap de que, però la coneix,
això que no havia vist mai un cactus de Nadal.
Avui, que s’ha quedat sola, ha anat
al hivernacle on guarda les flors a recer del fred i ha quedat sorpresa. Allà
entre els geranis, les clavellines i les begònies ..... , l’ha vist,
florida i esplendorosa com mai, de forma
de cactus igual que el que li han regalat. Només el color de les flors es
diferent, però es la mateixa planta, encara que ella la coneix com ...Plomes de
santa Teresa. Però es la mateixa flor i esta esplèndida.
La agafat i la portat a la sala
al costat del cactus, exactament iguals. Una vermella i l’altre rosada, però la
mateixa planta. Vaja dilema, ara resulta que té dos cactus de Nadal o dues
Plomes de Santa Teresa. No sap com resoldre el problema, ni a qui demanar-ho.
Que són realment aquelles dues plantes?
Va passar dos dies dubtant, el
seu cap barrinava, a voltes fins hi tot
li agafava mal de cap. Finalment va
deixar de donar-hi voltes . Va pensar que si un dia trobava algú entès en la
matèria ja li demanaria. Mentre a cada una li conservaria el nom original. Les
plomes de Santa Teresa, per la que ja tenia i el Cactus de Nadal a la que li va
regalar el nét. Les dues plantes lluïen esplendoroses al saló de casa, una al
costat de l’altre i alegraven la vida de l’Adelina.
02/01/2015/
Ves per on, jo també en tinc una al terrat d'aquestes plantes i ben florida, ara que no sé quin és el seu nom autèntic, segurament els dos ho són...Les plantes solen tenir noms diferents segons l'indret d'on provenen...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Segurament serà això dels dos noms, que es diu aquesta planta, M. Roser. Jo també en tinc una i sempre l'havia conegut per " plomes de santa Teresa, " però el que si es cert és que sempre està ben florida quan arriben les festes de Nadal. Vaig trobar curiós quan vaig sentir que es deia " Cactus de Nadal".
ResponEliminaQue passin força els Reis aquesta nit.