En la XXV Caminada Popular de
l’Ametlla de Merola com en l’anterior de Puig-reig visitàvem la torre de
l’homenatge del castell de Merola. Ens impactava com l’única paret restant és
mantenia incòlume, dreta i ferma com una senyal al caminant perdut pel bell
paratge. Les runes del castell són a tocar amb l’església nova de Santa Maria
de Merola.
Fortalesa, documentada des del
983 en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà.
El lloc de Merola és documentat des del segle X. El castell de Merola, situat
prop de la zona limítrofes entre el comtat de Berga i de Manresa fou una
defensa que protegia el corredor de terres que des del baix Berguedà
s’endinsava a les terres més orientals que formaven la marca del comtat de
Berga.
Al segle XI és citada la família dels senyors de Merola,
vicaris del Castell de Puig-Reig i protectors del monestir de Sant Pere de la
Portella.
Al segle XII augmentà el seu
protagonisme; Bernat de Merola, un dels membres més actius, fou amic de Guillem
de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Probablement
fou qui feu construir la torre romànica i la fortalesa.
Casat amb Berenguera de Joval
augmentà considerablement el seu patrimoni amb castells com el D'Olius, Joval i
Lavit.
El seu nét, Bertran de Merola
es va vendre el patrimoni familiar a Pere d'Olvan (1225).
L’any 1309 Sibil·la de
Pallars, senyora de Berga, va vendre al rei Jaume II un seguit de castells
berguedans, entre els quals havia el de Merola.
L’any 1363 la reina Elionor va
vendre, amb consentiment del seu marit, a Pere Fresc de Berga, la jurisdicció
del castell de Merola, fins aleshores associat amb el castell de Blancaflor.
Resta una torre esberlada de
tres plantes, acabada amb merlets. Formava part del castell del mateix nom.
Només en resta la paret de tramuntana del fou la torre d'homenatge, una
construcció de planta rectangular, gairebé quadrada, formada per tres pisos
d'alçada, els dos primers coberts amb volta i el superior amb fusta.
La torre era coronada amb
merlets i s'hi accedia mitjançant dues portes, probablement d'arc de mig punt
adovellat.
L'aparell força regular i
col·locat a filades denota una obra del segle XII. Bona part de l'aparell de la
torre i de la fortificació foren aprofitats als segles posteriors per a bastir
les masies del terme de Merola.
La torre de homenatge i el
castell, simple runam tot plegat, estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès
Nacional.
Lluites, glories i penes d’un
temps de brega entre els mateixos comtes i senyors de la terra.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada