Té
tants racons el Berguedà que contínuament podries veure de nous amagats en un
munt de cingleres. Aquest és el Santuari de Gresolet (1360 m alt.) ubicat al
fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del
Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam. Molt proper al
bosc de Gresolet.
Nosaltres
en el nostre afany de conèixer aquestes antigues construccions el visitàvem un altre cop.
Segons
la tradició, la imatge de la Marededéu de Gresolet va ser trobada per un jove
pastor que guardava una vacada. un bou d'aquesta s'extravià, el pastor el cercà
i el va trobar adorant la imatge, la qual estava sota una gran roca balmada,
que avui encara es conserva a poca distància de l'actual santuari marià.
Admirat el pastor va posar la imatge al seu sarró per portar-la a l'església
del castell de Saldes, però en arribar la imatge no hi era. Tornant al lloc
d'origen, a Gresolet, tornà a trobar la imatge en el seu lloc d'origen, davant
el miracle hi varen construir la primera capella.
En
la consulta etimològica trobava dues definicions diferents. Una en donava la
idea com a lloc poblat de grèvol, certament interessant per la gran existència
d’aquesta planta pels seus voltants. Cercant la mateixa paraula en el
diccionari Alcover-Moll ens remet a l’entrada de gresol. i trobada aquesta nova
paraula ens diu.: sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma
semblant a una creu’ (cf. RFE, XXVI, 502). O sigui una espècie de llàntia o
llum d’oli. Jo ni trec i poso rei, per tant, us deixo anotada les dues
conclusions.
La
vall és citada el 1165 en una escriptura de propietat de la família Còdol de
Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de
Gresolet.
L’església
fou parroquial i centre de gran devoció mariana des de la seva construcció.
Acollia una comunitat de donats o deodonats masculins que seguien la vella
tradició dels monestirs dels segles
anteriors.
En 1255
G.R de Murcurols donava a l’església la quantitat d’11 diners. L’any 1258 el
vescomte de Cardona feia una donació a la casa de Gresolet.
A
finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder
reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a
l'indret que cregués convenient.
L’any
1312 es confirmà el seu caràcter parroquial en el curs de la visita al deganat
del Berguedà.
El
1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i
prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans.
El
1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès
des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver
sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva
documentació sobre les seves redempcions.
L’any
1361 Marquesa de Pinós llegava 20 lliures per il·luminar l’església. Pere I
Galceran de Pinós, gran protector del santuari,
el segle XIII féu reedificar el temple encarregant les obres a Mateu
Boxera, mestre de Berga, pel preu de 200 florins d’or d’Aragó. En el curs
d’aquesta reforma degué desaparèixer l’estructura romànica de la primera
església.
Al
llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als
Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura.
Durant
el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del
territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors
de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta
època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona.
El
1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a
uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover,
edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures.
El
1709 constava de nau central i dues capelles laterals. El 1660 hi fou creada
una confraria i germandat de sacerdots. EL 1843 es va acordar concedir les
terres en emfiteusi als saldencs.
L'actual
edifici és de finals del segle XVII i el retaule, que va ser destruït el 1936,
era del segle XVIII. Entre 1887 i 1889 es va fer l'última restauració general
del santuari a càrrec de Joan Ros Santmiquel. Es va restaurar el retaule,
decorar les parets la volta i el cambril a càrrec del pintor i decorador de
Berga, Joan Fígols. Aquest retaule i altres elements decoratius es van perdre
durant la Guerra Civil del 1936.
El
santuari restà a cura d'uns ermitans fins al 1959 i la imatge de la Mare de Déu
fou traslladada a Saldes.
Es
tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble
vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna
part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el
conjunt.
Davant
la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb
altres coberts.
L'església
és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta
de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic,
però no hi ha imatges antigues.
A
partir del setembre de 2014 l'ajuntament de Saldes i el rector de la seva
parròquia recomanen que ningú entri al Santuari de Gresolet perquè té una gran
esquerda que s'ha ampliat amb els moviments sísmics i que fa que l'edifici
estigui en perill d'esfondrament. Això fa que el santuari necessiti urgentment
mesures per tal de solucionar aquest problema perquè continuï dempeus. A més a
més també està en perill d'esfondrament una part de l'antic convent del que fa
uns anys en van caure dues bigues i s'ha inclinat.
La
Mare de Déu de Gresolet és una talla romànica feta de fusta i policromada,
segurament, de finals del segle XIII. Fa 55 cm d'alt. El 1936 es va aconseguir
salvar la imatge de la Marededéu. Es va substituir la imatge romànica per una
altra antiga que hi havia a la sagristia i l'original es va amagar en un buc
d'abelles ubicat entre d'altres. Més tard es va treure i es va embolicar amb
mantes, fet que va provocar que es malmetés la policromia, tal com explica Mn.
Josep M. Montanyà, rector de Saldes. El juny de 1939 es va tornar a posar la
imatge al santuari, posteriorment la talla és traslladada a l'església
parroquial de Sant Martí de Saldes.
El
santuari de Gresolet és un Bé Inventariat.
Nosaltres
per sort conservàvem una imatge d’una visita anterior al 2014 de
l’interior
de l’església.
Un bell
entorn per visitar, aprofitar les taules i la font per fer una menjada i
admirar el paisatge.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada