SANT BARTOMEU DE LA VALLDAN. BERGA. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

A prop de Berga i una de les més freqüents referencies per petites caminades per l’entorn tenim l’església de Sant Bartomeu de la Valldan. Com diem sempre visitàvem el lloc de la Valldan i la seva església sota l’advocació de Sant Bartomeu  

 

La Valldan, era un antic terme municipal incorporat a Berga l’any 1963.

Antigament el formava un nucli de població situat entre l’Hostal del Bou, on es reunia l’Ajuntament, l’entorn de Sant Bartomeu i diverses masies disseminades. 

L’església de Sant Bartomeu és situada dins l’antic terme del castell de Madrona en els límits del castell de d’Avià, dins el comtat de Berga. Fou possiblement una capella dependent de l’església parroquial de Sant Pere de Madrona, de la qual era sufragània al segle XVIII. L’església era parroquial al segle XIX i tenia com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Madrona de la qual havia depès anteriorment.

 

Malauradament, les notícies històriques són bastant desconegudes. L'església de Sant Bartomeu de la Valldan va esser beneïda el 24 d’agost del 1607.  

Documents del segle XVI parlen del “camí ral”, on s’hi trobava l’església de Sant Salvador de Monterrot, romànica del segle XIII, en estat ruïnós. Quan es refà l’església canvia el nom pel de Sant Bartomeu de la Valldan i comença a exercir funcions parroquials. 

L’església parroquial de Sant Bartomeu de la Valldan és d’origen romànic tardà i ha sofert posteriors modificacions que li han fet perdre l’absis, absorbit per altres construccions (la rectoria) d'època moderna.  

Només ha conservat com a romàniques les dues parets laterals. Construcció d'una sola nau coberta amb volta apuntada i amb l'interior totalment enguixat. 

El parament del mur és de carreus de pedra ben escairats i disposats en fileres. Al mur de migjorn trobem una porta d'arc de mig punt tapiada i una finestra de doble esqueixada.  

La porta d'accés a l'església és al mur de ponent és un arc de mig punt adovellat amb dos arcs de degradació coberts amb una arquivolta.  

Pel que fa el seu exterior, està coberta a dues aigües amb teula àrab. No té gaire obertures. Destaca, als peus de l'església, una torre campanar de secció quadrada, molt possiblement, posterior en el temps.  

 

Al llarg dels segles XVI al XVIII, s'hi varen fer reformes significatives, obertura de la nova porta i l’anul·lació de l’absis. L’any 1943 i el 1965 fou restaurada, i si va afegir el campanar de maons. 

Al seu costat hi ha el cementiri dels fidels de seu entorn. Dins els arxius consultats hi ha diferencies de l'orientació de la nau.

 

Sant Bartomeu de la Valldan està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.