“Tarda alegre i clara, plena de flors, és la primavera”
Era una tarda de primavera alegre i clara, les flors esclataven en mil colors acolorint l’ambient i donant la benvinguda a la Janina, que arribava a la casa dintre un cabasset de tons rosats a les mans de la mare, als seus primers tres dies de vida, amb l’àvia que les acompanyava.
Era una criatura una mica
especial la Janina ja que havia estat
concebuda mitjançant la inseminació artificial, per tant únicament tenia de referent a la mare.
La mare de la nena sempre havia
tingut molt clar que volia ser mare, però no tenia ni volia tenir cap parella.
Per un problema sentimental a l’adolescència havia renunciat a que hi hagués cap
home a la seva vida. Encara que volia gaudir de la maternitat, ser mare
soltera , sola volia criar i pujar a la seva petita sense cap presència masculina. Ella feria
de pare i mare. Era jove, tenia una bona feina i estava
segura del que volia, a més podia comptar amb la mare que l’ajudaria, ara que feia poc havia
quedat vídua.
Així aquella tarda clara i
perfumada de primavera feia l’entrada triomfal a la casa amb el seu tresor més
preuat, la petita Janina , una nena tranquil·la i dolça que s’obria a la vida.
La petita creixia viva i espigolada,
anava a la guarderia i era múrria com ella sola. Aviat es va donar compte que
les altres criatures teníem un pare que les anava a buscar junt amb la
mare i cap als tres anys va demanar a la
seva mare on era el seu papa. La dona li va explicar que hi ha nenes que tenen
pare i altres que no, la mare fa de papa i mama en aquests casos.
La manca de la figura paterna va
marcar el creixement de la Janina, no la va traumatitzar, perquè la mare tenia
respostes i arguments per totes les seves preguntes i molta capacitat per
estimar; encara que la petita s’embadalia davant els pares o avis dels altres
infants. També havia demanat coses a l’àvia, però aquesta li deia el
mateix que la mare. Alguna vegada les preguntes de la nena incomodaven a la
mare que intentava desviar la conversa cap a altres temes que poguessin
interessar a la petita.
Cap als sis anys la nena va
captar que la mare no volia parlar de res que tingues a veure amb la figura del
pare i llavors va deixar de fer
preguntes, però dintre seu sospirava , desitjava la presencia d’un pare o avi a
la seva vida, sobretot a vegades quan es
quedava a casa de la seva amigueta Clara i el pare d’aquesta jugava amb elles,
llavors la Janina era feliç. Que feliç seria si tingués un pare.
La nena està a punt de complir vuit
anys, fins ara les coses han seguit igual a casa, però fa cosa de dues setmanes
han començat a canviar-ne algunes. La seva mare té un amic i de tant en tant ve
per casa i hi passa la tarda allà, juga amb ella i fins li ha fet un regal. La
Janina es feliç, no diu res, però té l’esperança que aquell amic sigui alguna
cosa més per la seva mare i un dia no gaire llunyà pugi convertir-se en el pare
que tant desitja.
-16 de juny de 2014-
Abans era molt fàcil parlar de la família amb els més menuts, només n'hi havia un tipus, però ara n'hi ha tantes de diferents que de vagades els nens no ho acaben d'entendre, però és el què hi ha...Penso que una criatura pot pujar perfectament, encara que només tingui mare, doncs a la família segur que tindrà referents masculins...També hi ha infants que se'ls mor el pare o la mare i creixen sense problemes. És clar que el més complicat, és que volen ser com els amiguets...Potser la Janina tindrà sort amb l'amic de la mare!
ResponEliminaPetonets. Anna.
Estic d'acord amb tu que hi ha molts tipus de famílies i que els infants poden pujar perfectament només amb la mare, o el pare, ara això no treu que trobin a faltar el que no tenen i desitjarien poder-lo tenir com els altres nens.
EliminaUna abraçada M. Roser