CRÈIXER DE COP I VOLTA

Ciutat de Berga.

Grup de relataires per afició.

Situació obligada de sortir al relat:

Tarda alegre i clara, plena de flors, és la primavera

– Corre Ariadna, corre o no arribarem a temps –

L’Ariadna és una nena de quatre anys, la Maria, la seva germana gran ha quedat per trobar-se amb les amigues i els amics a la fira de maig de Berga.  La Maria és una adolescent molt plena de vida, amb ganes de divertir-se. És assenyada i bona persona i molt presumida. Ara es troba que ha de fer de mainadera de l’Ariadna, perquè els pares han hagut d’anar a una convenció i no tornaran fins ben entrada la nit.

Està il.lusionada, el Martí el noi que li agrada li ha dit per sortir tots dos sols. 

Ara pensa:  – he de cuidar a aquesta mocosa – amb un sentiment que vol ser d’odi, però, només és d’incomoditat.

La colla l’espera al Caprabo, aniran a comprar begudes i patates fregides, són més barates que a les parades de la Fira. Quan arriben el grup de noies la reben amb gran cridòria. La Maria és molt popular entre els seus amics, sempre compten amb ella per organitzar “saraos”. Els nois sempre intenten acaparar la seva atenció.  Ella es deixa afalagar divertida. Busca amb la mirada al Martí i el troba una mica apartat mirat-la amb un somriure captivador. És molt guapo, atlètic i també és el més gran de la colla, ja té 17 anys. El li pica l’ullet amb picardia. Ella “flipa”. Li costa de reaccionar quan una amiga li està dient amb un to divertit:

– qui era aquella nena tant bonica que anava amb tu, no em diguis que tens una filla secreta ja ja ja ¡¡¡ –.  La Maria mira al seu voltant amb un mal presentiment, cridant a la seva germaneta. Se n’havia oblidat d’ella.

–  Ariadnaaa !, Ariadnaaaaaaa !!!  – Una suor freda li corre per l’esquena, el sentiment de culpa i la por li estrenyen  el cor. Amb la veu trencada diu als seus amics – Deu meu, és la meva germana, no sé on es ajudeu-me a buscar-la, es diu Ariadna !!! –

Tot el grup se separa buscant a la nena,  La Maria veu de reüll que el Martí és dels últims a moure’s amb un posat indolent.

Un tros del canal passa a un minut del lloc on estan. La Maria se n’hi va corrent, esverada. La segueix el Quim, cosí del Martí. La Maria es desespera temen el pitjor, sap que la nena sempre volia veure com baixa l’aigua pel canal i ara té la barana espatllada, l’anaven a arreglar aquesta tarda i va tant ple !!!. El Quim la vol calmar:  – espera que telefonaré als mossos, ells la buscaran –

Una dona vella els ha estat mirant i se’ls acosta : – esteu buscant a una nena?, no patiu està bé, l’acabo de portar amb els municipals –

Davant d’aquestes paraules l’Ariadna pateix una crisi nerviosa, la tensió viscuda li passa factura, el seu cos tremola com una fulla, llàgrimes incontrolades baixen per les seves galtes, cau desmaiada.

Es desperta a casa de la senyora vella, és una infermera jubilada. Ara està a sobre del seu llit rebent les seves atencions.

–  Au va noia, té beu-te això que t’anirá bé, no pateixis per la teva germaneta, ara l’ha anat a buscar el teu amic  –

Truquen a la porta, són l’Ariadna, el Quim i un policia municipal que els acompanya. L’abraçada que li fa la Maria a la seva germaneta provoque les queixes d’aquesta:  – Aiiiiii que em fas maaaal!!! –

S’han quedat a dinar a casa de la senyora que amablement les ha ajudat. Ara estan marxant cap a casa totes dues, l’Ariadna va explicant la seva “aventura” a la Maria i aquesta se la mira amb afecte.

Passen pel costat d’una casa amb jardí, s’hi aturen a mirar-la doncs és molt bonic, està  ple de flors, el sol llueix i il.lumina una tarda de primavera com mai ha vist la Maria. La recordarà tota la vida.

Ja de nit reb una trucada del Quim, s’interessa per l’estat de les dues germanes.

La Maria no en sap rés del Martí ni li interessa, ara sap que té un amic de veritat: el Quim.

La Maria ha deixat la pre-adolescència.