Avui li han dit que no calia que
tornes més al treball, la feien fora. La Mercè no s’ho podia creure. Feia
trenta anys que treballava en aquella empresa familiar i sempre havia pensat
que si jubilaria i, avui divendres al migdia li diuen que no tornés, així sense
cap causa, sense cap excusa. Va intentar dir –perquè.... , un ajust de personal, li responen secament.
Un nus al més profund de la gola
no li deixava dir res, no podia ni respirar. És va quedar com un autòmat . Va
recollir les poques coses seves i va marxar sense ni obrir la boca.
En arribar a casa va esclatar en
plors, que feia estona que intentaven sortir. Un plor llarg, sorollós,
sanglotant.... Déu meu, que faré ara
–pensava. Quan passes dels cinquanta ja no pots intentar trobar un altre
treball. La mare la va trobar així i la dona es va espantar. Aquella filla tan
tranquil·la, tant equilibrada, trobar-la d’aquella manera. Va intentar
consolar-la, però aquesta es rebotava, cridava , no es deixava. La mare va
romandre al seu costa sense dir res.
Finalment esgotada, buida ja sense llàgrimes va quedar immòbil asseguda ala cadira del menjador. Llavors a
dures penes va exclamar,¾ M’ha fet fora de la feina! M’han despatxat!
La mare la va abraçar i donant-li
copets a l’esquena li deia,
¾ No et
preocupis. Va no et preocupis. Ens en sortirem.
Han passat tres mesos d’aquell
dia. Poc a poc s’ha anat fent a la idea que no tornaria més a treballar. Unes
vacances perpètues, una jubilació anticipada. Troba els dies llargs, sempre es
queixava de o tenir temps de res i ara no sap em que omplir el temps. Encara
que econòmicament no es té de preocupar, la preocupa tenir tant temps lliure, fins ha
deixat d’anar en algunes de les activitats que feia. Tem de caure en una
depressió.
La mare de la dona , tot hi tenir
estar prop de la vuitantena, està molt bé i li dol veure a la seva filla tant
desanimada, per això li ha buscat una feina. Fer companyia a una senyora gran
amiga seva , que no es pot valer massa per ella. Anar-hi tots els matins
ajudar-la a dutxar-se, fer-li l’esmorzar i preparar-li el dinar. No es que
paguin molt, però tindrà un motiu per sortir cada matí de casa.
La Mercè no li feia massa gràcia
aquesta feina, però a falta de res millor ha decidit provar-ho. La dona a qui
cuida té un caràcter molt obert i encara que no tingui massa mobilitat és una
persona molt vital. Vitalitat que encomanarà a la Mercè , que als pocs dies
d’anar a cuidar-la ja tornarà de nou a somriure a estar bé amb ella mateixa i
haurà descobert una nova feina que l’omple... cuidar de persones grans. A més al vespre li ha sortit cuidar un
avi, fer-li el sopar i portar-lo al
llit. Ja torna a tenir tot el dia ven ocupat.
Al vespre quan se’n va llit està
esgotada, però és feliç, llavors pensa amb tranquil·litat. Es ven cert el que
diuen, que quan se’t tanca una porta, s’obre una finestra.
14/06/2014/
Suposo que aquesta situació , per desgràcia és molt corrent, tot i que si no té problemes econòmics la cosa canvia...Sempre hi ha coses per omplir el dia com aquesta feina que l'hi ha sortit i que suposo que cada vegada ocuparàmés gent...Que trist que els vells hagin d'animar els joves...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Tens raó M. Roser, per desgràcia és una situació molt corrent i normalment qui la pateix s'agafa les coses molt malament. si per sort trobes alguna feineta la cosa canvia, encara que sigui cuidar persones grans, una feina no molt ben vista, però molt necessària.
EliminaPetonests de bona nit