Tot
d’un plegat apareixen als seus ulls unes papallones vermelles, que
momentàniament l’enlluernen amb els seus vius colors, fins que tot d’una, es
converteixen en grans i fugisseres papallones negres. Una fiblada dolorosa i
aguda travessa el seu pit, sent com si la carn se l’obrís i permetés que una
fina fulla, afilada com d’un bisturí, sagí i aprofundeixi dins seu com si la
seva carn fos de gelatina. Novament oeix el batre d’ales i també el fúnebre
crit de l’au nocturna. Nota el soroll de una llosa al ser arrossegada.
Ja
no sent el dolor de la carn lacerada sinó que ara nota més profundament el seu
cor ennuegar-se, li manca aire per respirar i poc a poc es dobla damunt la
sepultura.
Al
Jan, al matí, l’han trobat mort i rígid al vell cementiri del poble. El seu cor
va deixar de bategar de por. No havia cap ferida en el seu cos, però el seu
rostre blanc i amb els ulls oberts omplí les redaccions de molts diaris.
La
seva desconsolada mare ha omplert l’àlbum, no de les notícies escrites pel Jan,
sinó les de la seva mort publicada per tots els diaris, com a prova del
sacrifici vers el compliment del deure.
El
Jan no va poder gaudir del seu nom en totes les portades. Males llengües
comenten que més d’un a la redacció va penedir-se tota la vida d’una broma de
nefastes conseqüències.
Una
comissió de l’ajuntament, vol commemorar el dia de la mort del desaprofitat
periodista, per donar els premis del concurs de redacció escolar que portarà el
seu nom.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada