NIT DE FOC, NIT DE REVETLLA

Des del meu balcó , al fer-se fosc,  observo com es van encenen les  fogueres en diversos indrets del entorn.  El foc puja, s’eixampla,  s’expandeix, escalfa, omplint la nit de màgia, de claror. La nit més curta del any no s’enfosqueix, el foc i els petards lluiten contra la foscor.

La Flama del Canigó  ha encès multitud de fogueres a l’ample de la nostre terra. El Canigó , muntanya sagrada pels catalans emplaçada ara al país veí, allà s’hi ha encès la foguera que ha donat  la flama que  molts excursionistes i entitats han fet   arribar a molts indrets de les nostres contrades.  Els petards acompanyaran el foc i la festa tota la nit amb el seu esclat i el seu brogit.

La nit del foc per excel·lència, el foc purificador, que fa que demà tot tingui un aire nou, que l’estiu comenci amb bons auspicis, amb l'aire renovat.

Entrada la nit, des del meu mirador privilegiat m’arriben els sons de la música, de l’orquestra que toca a la  revetlla de la plaça. Mentre gaudeixo de la música, l’anada de gent que passa  i l’espectacle pirotècnic, assaboreixo la típica coca de sant Joan acompanyada per una bona copa de cava, participant així també  de la màgia de la nit. Que us penseu , encara que aviat compliré noranta anys també m’agrada celebrar com cal aquesta nit gaudint dels sons,  de les olors que em porta l’aire  i l’espectacle de mirar al cel il·luminat pels coets.

Això si quan estigui un xic cansada , a descansar s’ha dit i m’adormiré amb el so de la música i els petards que es filtraran per  la finestra oberta.

24/06/2014/