Després de preguntar en dues
ocasions, malgrat el plànol que portàvem, vam arribar per una pista de terra i
pedres, moltes pedres, fins a St. Benet
de Casamitjana, conegut també amb el nom de St. Benet de Vila Plana, que forma
part de l’antic comtat de Berga i possiblement fou sufragània de Santa Maria de
Borredà.
Dins els límits de l’antic
bisbat d’Urgell, els seus orígens són molt desconeguts.
Les notícies documentals no
són fins el segle XV, l'any 1417 i el 1446-52 on se l'esmenta en diferents
deixes testamentàries. Malgrat tot és considera una construcció romànica dels
segles XII- XIII.
Cal pensar que l’església devia pertànyer a les
possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll i passà al bisbat de Vic
juntament amb la parroquial de Borredà l’any 1835.
La capella és a prop de la
gran casa de Casamitjana. És una església molt reformada al llarg de la seva
història.
Petita església romànica d'una
sola nau més o menys rectangular i de mida no gaire grossa rematada amb l'absis orientat a llevant. La nau és
coberta amb un arc de mig punt i l'absis semicircular amb volta de quart
d'esfera, actualment refeta.
Tot i que l'estructura bàsica
de l'edifici no presenta cap variació, hom pot observar diverses reformes en
els murs, la més important de les quals és el seu sobre aixecament, tant a la
nau com a l'absis.
Són també moderns la porta
d'entrada, l'ull de bou de l'entrada i el campanar, tot al cantó de ponent. El
portal original era al mur de migjorn, avui resta tapiat, una senzilla porta
coberta amb un arc de mig punt adovellat.
L'aparell de l'església, fet
de blocs de pedra regulars, resta mig tapat a sota l'argamassa. Els angles de
l’edifici foren lligats amb unes pedres grosses a fi que la lligada de les
parets fos més segura.
Davant del mur de ponent hi ha
una paret de poca alçada, la ual antigament formava un clos que podia limitar
el recinte del cementiri.
Tal com diu Catalunya
Romànica, fa vint-i-vuit anys, l’edifici es troba abandonat, tot esperant la
seva ruïna. Però com les coses d’abans resisteix el pas del temps i continua
fins...
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada