SANT ESTEVE DE LA GUÀRDIA D’ARES. VALLS D’AGUILAR. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

En el nostre recorregut per les Valls d’Aguilar visitàvem el poble de la Guàrdia d’Ares situat en un turó (1594 m. d’alt.) a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.

 

Fou municipi independent fins el 1972; actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme era situat al sector central de l’actual terme de les Valls d’Aguilar i comprenia la vall alta del riu d’Aguilar i la vall baixa del riu de Castellàs. El terme comprenia, a més, els pobles i llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.

Segons dades estadístiques de l’any 2009 hi viuen 26 habitants. Les cases, de pedra, tenen teulades de llicorella o de teules, i algunes balconades de fusta sota el ràfec. S'esglaonen en carrers costeruts i al cim s’aixeca l’església de Sant Esteve, sufragània de la de Taús.  

L’antic castell de la Guàrdia, situat al capdamunt de la població de la Guàrdia d’Ares (vora l’església) i del qual queden escasses restes, és documentat el 1078, quan Ermengol IV d’Urgell donà al comte Ramon V de Pallars Jussà, a la seva muller Valença i al seu fill Arnau “ ipsum castrum deGuardia et de Montanione et de Ossass et de Malograto ”, amb els seus termes i les seves pertinences.  

Per l’octubre del 1180 Ermengarda de Taús concedí la meitat del castell de la Guàrdia a la seva filla Arnaua de Caboet i al seu marit Bertran de Tarascó. Casada en segones núpcies amb Arnau de Castellbó, Arnaua, darrer membre del llinatge de Caboet, renúncia a favor d’aquest tots els seu béns; el castell de la Guàrdia passà, així, a integrar-se a la jurisdicció feudal del vescomtat de Castellbó.

Dins aquest vescomtat, la Guàrdia i el seu terme formaven la batllia de la vall d’Aguilar, el batlle de la qual, que ho era de Castellbó, normalment residia a Noves. La batllia de la vall d’Aguilar era integrada al quarter primer del vescomtat, o quarter de Castellbó. 

A l’antic terme de la Guàrdia d’Ares es documentaven el 1860 els masos del Baró (n'hi havia dos d’aquest nom, l’un a 12 km del cap de municipi il’altre a 1,2 km), de l’Esparrica, la Borda, del Paraire i Auses (citat com a mas); a més, hi havia el Molí de l’Oliva. 

L’església romànica de Sant Esteve és anomenada per primera vegada l’any 839 en un document de venda. 

Edifici religiós d'una nau capçada a llevant per un absis, bastit arran mateix d’un trencant rocós, que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral.  

La nau és coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L’estructura original ha sofert moltes alteracions, originàriament la porta era a la façana sud, on actualment hi ha dues capelles rectangulars. La nau central està allargada a ponent i al costat nord hi ha una estreta nau també afegida posteriorment. 

L’actual porta d’accés se situa en el tram afegit de la nau central, a la cara sud. 

Dues finestres de doble esqueixada a l’absis i un ull de bou a la façana oest il·luminen l’interior. 

El campanar d’espadanya s’alça sobre la façana de ponent. 

 

L’església de Sant Esteve és una construcció del segle XII; l’allargament de la nau es realitzaria a partir del segle XIII. 

Ens va ser quasi impossible fotografiar la part de l’absis entremig d’una construcció i diverses plantes i arbres que ens impedien la visió. 

Sant Esteve de la Guàrdia d’Ares és una de les esglésies conservades i obrades per perviure en la memòria dels humans. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.