“La teva força interior”
Encara no se’n acabava de fer a
l’idea de que ell ja no hi seria més . Eren una parella feliços que ho tenien
tot, dues nenes precioses que eren la
seva joia, i ells dos que vivien en un món
màgic. La felicitat perfecta. Aquell fatídic dia tot es va trencar. La policia a
casa al vespre... l’accident, crits, plors...
tràmits, l’enterrament; de cop
tot s’havia acabat i després aquell gran
buit , d’això ja fa prop d’un mes i ella
no sabia pas com sortir-se’n .
Les nenes l’han trobat plorant
moltes vegades i llavors també s’ajunten al plor, la dona sap que ha de ser
forta per elles, però no pot, no sap com. Les nenes també troben a
faltar al pare i em necessiten més que mai. L’altre dia la nena gran de cinc
anys li va dir, - Mama no ploris que jo et cuidaré – la va abraçar i de
nou juntes van plorar una bona estona. Viu
d’esma, porta les nenes al cole i es queda tot el dia a casa sola amb els
records.
Un matí, trastejant com una
autòmat per la cuina va veure com un
colom es posava a l’ampit de finestra . Quan va veure els ulls del colom el cor
li va donar un sotrac. Aquells ulls
petits que la miraven fit a fit, llavors dintre seu vas sentir una veueta que li deia... “no t’angoixis jo t’ajudaré, t’ajudaré a
sortir-te’n , et donaré la força que et
cal, serè la teva força interior, compta amb mi...” Després el colom va fer
unes petites voltes per davant de la finestra i va enlairar el vol. No entenia que li havia passat –M’estaré
tornant boja- pensava; però dins seu es va sentir reconfortada, com si un alè
de vida hagués entrat al seu interior.
Les nenes van notar el canvi,
alguna cosa havia succeït, la seva mare
estava més animada. Cada mati el colom feia una visita a la finestra de
la cuina, si estava una estona i marxava de nou. Ella esperava la visita, ja
que li renovava les energies i li donava força per seguir endavant. Mica en
mica aquesta força es va aposentar i va
tornar a ser al dona forta i valenta que avia estat abans.
Sortia amb les nenes ,
passejaven, jugaven, també parlaven del pare d’una forma serena, ara ja podien
fer-ho, i les nenes se les veia contentes almenys havien recobrat a la mare.
Havien aprés a viure de nou les tres a gaudir dels petits moments de cada dia,
havien tornat a riure, a passar bones estones , es tenien a elles mateixes, sense oblidar-se mai del pare que en essència
estava present en les seves vides.
Avui és un mati trist, el colom
no ha fet acte de presència a la finestra, ni tampoc l’endemà ni l’altre. La
dona el troba a faltar, s’havia
acostumat a la seva presència. De sobte escolta una veueta dins seu que li diu ... “ara ja no em necessites, ara ja
has trobat la teva força interior per tirar endavant; sigues forta que jo des
d’allà on sigui vetllaré per vosaltres.” Una llàgrima li anava rodolant galta avall.
/13/04/2014/
Oh, el colom l'enviava el pare que vetllava per elles des de la distància! És una història fantàstica, i molt simbòlica sobre el dol i el que costa reempendre la vida després de la pèrdua. Me n'alegro que la mare i les nenes se'n vagin sortint i que ara ella tingui la veueta de la força per tirar endavant dins seu.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules Silvia. Realment el colom simbolitza al pare que vetlla per elles , sobretot a la dona que li dona força per lluitar, per sobreposar-se a la seva pèrdua i ànims per cuidar de les petites.
EliminaPreciós Anna, com no podia ser d'altra manera, un colom li portava la pau a l'ànima...Tant si la veueta era real, com una fantasia, l'important és que ella es va sentir reconfortada...I, és clar va arribar un moment que ja no necessitava sentir-la, perquè tan ella com les nenes havien après a recordar-lo amb tendresa...
ResponEliminaPetonets i bona Setmana Santa.
M'alegro que t'hagi agradat. Tens raó el colom reconforta, li transmet l'energia que li falta a traves de la veueta que sent dintre seu. Encara que sembli un relat fantasiós hi ha una part de realitat.
EliminaPetonets i Bona Pasqua!!!