El masover és força emprenyat
ha rebut una carta de l’amo en què l’hi anunciava la seva visita per final del
mes de juny. Semblava que no fos l’amo d’un mas aquell home que havia nascut en
la casa pairal feia uns quants anys i amb qui quan eren tots dos uns marrecs
havien jugat i s’havien perseguit per l’era i els camps de l’entorn.
Però ell seguint els savis
consells del seu pare, ja masover en temps del pare, no havia tractat a aquell
noi com qualsevol altre noi del veïnat
sinó que sempre havia respectat el
naixement del senyoret en la casa gran. No havia més separació del lloc de la
seva naixença que mig metre de paret i un parell d’anys.
Però l’amo anuncia la seva
visita acompanyat de la família i dient-li que havia grans esdeveniments a
comentar. Com pot haver un home amb dos dits de front que vingués a molestar
enmig de la temporada de collita quan tots els mossos treballen els camps i
s’ha de tenir mans i mànigues per vigilar que es faci la feina com s’ha de fer
per treure el màxim de profit. Sí, això sí, en acabar la recol·lecció vindrà a
buscar les seves rendes i se les donarà de propietari, si són bones i criticarà
el seu treball si són minses.
Ara a fer la gran arribada amb
el cotxe nou i a posar la casa potes amunt volen la senyora fer netejar el més
net i entretenint a tothom, sobre tot la seva dona, que com a una cambrera
qualsevol ha de córrer a la disposició de la senyora Hermínia!
¾
Sí senyora,
com no, senyora, si, si, l’hi faré vindre la Pepeta que l’ajudi a brodar.
Sí, ja tindrem cuita del nens. Sí, el dinar a les dues.
Clar, la mateixa hora que quan tots els homes han de menjar- Així
molestant els demés també es pot lluir de
ser la senyora de la casa.
Més el senyor aquest cop està
seriós. Ha vingut sol i només han passat tres
hores de l’arribada, quan ell ha tornat de
vigilar el treball del camps, quan la cridat i se l’ha portat a un racó del
patí on no els podia escoltar ningú i sense preàmbuls li botzina a cau
d’orella.
¾
Estic arruïnat, he fet una inversió en un negoci
d’un amic i m’han estafat.
¾
M’he de vendre el mas.- Sap que és una mentida,
el senyoret li agraden massa les cartes i les donzelletes. Per l’aigüera del
joc i el sexe ha buidat el calaix, i la calaixera i tot.
Més la gent de pagès sap
estalviar, per quan van mal dades i arrelats a la terra que han sabut suar i
acaronar; malgrat els hagi donat males respostes un any, altres ha estat
generosa i ha correspost els treballs. El masover ha estalviat, ha guardat i
mitjançant el notari del poble, l’amic de jugar a la manilla el diumenge a la
tarda, ha pogut treure l’entrellat de tot i sota mà ha comprat la terra que
tant estima.
Un sacrifici més no ve d’aquí
si la recompensa és gran.
Anys després viu en la capital
de la comarca i recorda l’ensurt d’aquell dia en què és veia al carrer amb la
família i escarrassant-se per viure de mosso o trobar una nova masia i un nou
amo.
Encara recorda amb afecte a
l’amo, que hi anem a fer, el amics de jovenalla sempre venen al pensament. Sap
que poc a poc ha perdut la seva fortuna com molts amos del nou-cents. Joc,
disbauxa i modernitat i voler mantenir un status senyorial sense pencar. Grans
negocis i grans forats.
Malgrat li han dit, hi ha un
rebrot, un fill que no està de romanços i prenent les regnes del poc que s’ha
salvat del patrimoni familiar ha començat a aixecar el negoci, enfrontant-se
amb la resta de la parentela. Desitja que sigui afortunat.
La terra és la terra, ens
sustenta i ens donà menjar si la treballem amb cura i estimació. Llàstima que
els seus fills han buscat una forma més fàcil de viure que no sigui tant
esclava segons diuen. Però ell quan puja a la masia i posa les mans sobre les
pedres i totxanes de la casa sent una fiblada que el fa somniar i creu veure
altre cop els mossos, els animals i les eines i sobretot la família, els avis,
els pares que li van ensenyar a amar cadascun dels racons de la finca.
Davallem de la masia del
somnis mentre ens envolta el fred de la tramuntana que baixa del cims de la
muntanya.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada