Com cada dia quan arribava el
tren el Martí ja la buscava amb la mirada. Era allà al segon vagó com de
costum, al costat de la finestra i amb un llibre a les mans. Els cabells castanys, llargs que li queien esquena
avall, aquella pell blanca i suau i aquells ulls verds inquietants al Martí el
tenien captivat. Pujava en aquell vagó amb l’esperança que el seient de la seva
vora estigués buit. Se la mirava de reüll, espiava els seus moviments .
Va arribar un dia que la
casualitat va fer que al pujar el Marti al tren el passatger del costat de la
noia baixés. El cor li bategava amb força quan es va asseure al costat. Va
dir-li tot rialler
¾
Bon dia ! ¾ Bon dia! Contesta la noia secament
Després la noia es va tornar a capbussar
dins la lectura del llibre que sempre l’acompanyava a més d’un munt de carpetes i una bossa grossa.
El xicot havia d’aprofitar l’ocasió
que se li brindava , però la noia estava absorta dintre un altre món . Un
parell de vegades va intentar iniciar una conversa, però la noia li contestava
amb monosíl·labs, si, no i es tornava a concentrar en el llibre. Es veia
clarament que no volia iniciar cap conversa amb un desconegut. Una mica eixuta
si que ho és –pensava- però era feliç d’estar assegut al seu costat, sentir la seva olor i un parell
de vegades va sentir lleugerament el frec del seu braç a la seva pell.
Va baixar del tren la noia abans,
sense dirigir ni una paraula ni una mirada al viatger del costat. Això ja
el va desanimar una mica, “és força tibada i mal educada” -pensa el xicot.
Va veure com s’allunyava amb
aquell posat altiu, llavors el tren va
arrencar i ells es va adonar que la noia s’havia deixat una carpeta damunt el
seient, això el va animar de nou . Va agafar la carpeta i va mirar si hi havia algun detall per
tornar-li, res nomes dibuixos i esbossos. Demà li tornaré, i a veure si es
desfà una mica d’aquest orgull maleit de creure’s superior als altres i almenys
em dona les gràcies.
L’endemà de nou al tren, la noia
més o menys al seient de sempre i un home gran seia al seu costat . El Martí es
va dirigir a ella amb un somriure,
¾
Ahir es va deixar aquesta carpeta al seient .La noia se’l va mirar , va agafar la carpeta i només va dir secament
¾ Gràcies
¾ De res, -va respondre el Martí.
Desil·lusió. Almenys algun petit comentari, res, la noia orgullosa ni es va immutar, va tornar al seu llibre, a les seves cabòries. Des de llavors el Marti la mira amb uns altres ulls, ja no li troba cap gràcia, ni bonica ni res; passa de mirar una dona tant creguda i orgullosa. Haurà de fixar-se en alguna altre noia que tingui almenys alguna petita xispa d’humanitat
hehe, normalment aquestes històries de tren sempre acaben amb alguna connexió entre el noi i la noia i aquí no. Per això m'ha semblat un relat molt realista i "original". Hi ha noies estirades i cregudes, ui tant! En Martí haurà de continuar buscant, segur que algun dia en trobarà una d'agradable. Hi ha molts trens per agafar!
ResponEliminaDoncs si, Silvia, la història té un final diferent, que també se'n donen forces , i ves a saber si el Martí aviat trobarà la noia dels seus somnis
EliminaAi Anna, res és el què sembla, les aparences enganyen...De vegades ens enlluerna alguna presència imponent, però després ens adonem que sota de la façana no hi ha res. Recordo l'últim fragment del conte de la rateta, en castellà que ho expressa molt bé:
ResponElimina"La manzana más hermosa
contiene el gusano peor,
para sescoger la mejor
hay que saber ser juiciosa
i no fiar-se del exterior"
Fixa't que me'l sé de memòria...
Petonets de bona nit.
Tens raó M. Roser que les aparences enganyen, enlluernen i al darrera hi ha poca cosa, i es el que tan bé expressa aquest conte, o fragment que tant bé te'n recordes. Conserves bona la memòria... i que per molts anys.
ResponEliminaPetonets de diumenge a la tarda