Prop de la carretera s’inicia
un ample camí, una pista de terra i pedres, que poc a poc, desprès de travessar
un pontet s’endinsa en una vall frondosa i plena de tot tipus d’arbres de boscúria: pins, roures i alzines. També
entremig del bosc en els marges embardissats de les antigues feixes hi ha
nogueres i figueres retorçades.
En els camps erms encara són
visibles les fileres de vells arbres fruiters que desprotegits del treball de
l’home i deixats a la mà de déu, les fulles perdudes i les branques trencades, amb la seva escardalenca presència ens
demostren que aquesta amagada vall durant anys ha estat curulla de vida i
d’homes que l’han conreada i ara l’han oblidada. Només el prats són aprofitats
per pasturar el ramat de vaques.
També les runes d’antics
casalots i masos, com pedres oblidades del camí de l’existència, ocupen
amuntegades els verals dels camps i ens mostren que durant molts anys els
humans han tret profit d’aquesta terra.
Seguint el camí se sent el
soroll d’un rierol que baixa entre pedres i que
forma petites goles ombrívoles on l’aigua s’estanca i descansa abans de
tornar amb un murmuri, com una cantarella, a emprendre el seu camí muntanya
avall.
Dalt de la vall es distingeix
la massa rocallosa d’altes muntanyes. Encara no hi ha neu, però petites clapes
blanques ens avisen que l’hivern està proper.
Fa fred però el sol brilla i
escalfa lleugerament l’ambient. L’esclat de la llum solar, el verd canviant de
les fulles; ara pàl·lid, ara fort i viu, i la sensació freda de l’aire ens
reconforta l’ànim.
Seguint el camí s’arriba a una
casa pairal amb grans dependències. La casa dels amos ocupa la dreta del
conjunt, separades les portes uns quants metres però tocant paret per paret hi
ha l’habitatge dels masovers.
Davant de ambdues cases hi ha
una gran era empedrada per garbellar i per feinejar les collites i els
animals. També a vegades en un racó sota un gran arbre es posaven gandules,
cadires i taules per què el senyors, els amos, quan pujaven a estiuejar,
poguessin prendre la frescor del capvespre i convidar als amics i els veïns a
berenar o refrescar-se.
Com encerclant les
construccions hi ha, més a la dreta, els corrals per tancar els diferents
animals. Hi ha bestiar de tota mena. Les pallisses i els graners, així com les
dependències que habiten els mossos acaben de tancar el conjunt.
Rere la casa segueix el camí
ara quasi un senderó que passant pel costat de la vella església puja pel vessant de la muntanya fins el coll
de muntanya.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada