El Cint (48 h. 2009) és un
poble de poblament dispers del municipi de l'Espunyola, situat al NW del terme
municipal, sota el cim Talaiador dels
cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat).
En aquest terme hi ha a la
capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del
Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint. Entre les disperses masies es
destaca la Boixadera del Cint a l'extrem oriental dels cingles de Capolat i a
la capçalera de la rasa de Boixadera. El lloc va pertànyer al ducat de Cardona.
Aquest lloc, fou un dels
primers en ser repoblats a la Vall de Lord, per iniciativa del comte Guifré el
Pilós, entre els anys 872 i 878.
Segons el diccionari Alcover-
Moll, la etimologia del nom prové del llatí cĭnctu, ‘cenyit’.
L’església la trobem esmentada
en les actes de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell (839). L’any 920
el prevere Sciendiscle, que regia la parròquia del Cint, va ser nomenat abat
del monestir de Sant Llorenç de Morunys.
Més tard surt novament
esmentada en la visita al deganat de la Vall de Lord de l’any 1312.
De la primitiva construcció
romànica, només es conserven els murs de ponent i part dels de tramuntana i
migdia.
S’hi afegir la rectoria al segle XVII, i fins al segle XVIII es duen a terme les ampliacions i modificacions – visibles a la part posterior del temple – que li donaran l’aspecte actual.
Construcció de tipus rural, de
petites dimensions i estructurada interiorment en una sola nau. La coberta és a
dues aigües amb teula àrab amb un campanar d'espadanya de dues obertures.
El seu exterior està totalment
enguixat, amb una porta d'entrada amb una llinda de pedra en la part superior
La parròquia de St. Sadurní (Serni) del Cint, fou l'església parroquial del petit municipi del Cint, independentment al segle XIX, actualment annexionat al municipi de l’Espunyola.
Actualment està adossada a la
masia de Boixadera del Cint, de grans dimensions.
A observar, les lloses
gravades amb inscripcions en el mur de l’antic cementiri.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada