SANT ANDREU DE GRÉIXER. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.  

La parròquia de Gréixer és situada dins la caseria del mateix nom al peu de la serralada del Moixeró i prop dels passos del coll de Jou i coll del Pendís Són un grup de cases que conserven les formes de les construccions de muntanya. Les finestres i les balconades són de fusta.

 

L’església de Sant Andreu domina el petit poble. L’església parroquial, originàriament preromànica, va ser consagrada el 13 de desembre de l’any 871 pel bisbe Guisad II d’Urgell. L’acta explica que fou edificada i dotada pel prevere Daguí i els habitants del lloc de Gréixer. El mateix bisbe consagrà les donacions fetes pel prevere i pels homes de Garexer a l’església, amb la clara intenció que es feien en remei de les seves animes. El prevere Daguí feia donació d’una casa amb les seves corts i hort i es reservava també una casa com a rectoria. 

Daguí fou el primer prevere de Gréixer i gràcies a ell es fundà i consagrà l’església. La personalitat de Daguí devia ésser força rellevant, car el comte Guifré el Pelós, segurament cap l’any 879, li encarrega també la direcció del monestir de Ripoll, atenent a la seva iniciativa i capacitat d’organització.

 

Quan Daguí passa a dirigir el monestir de Ripoll, l’església de Gréixer també queda vinculada, malgrat que el gran monestir de Sant Llorenç prop Bagà també tenia terres, vinyes i cases a Gréixer. Un cop a Ripoll Daguí continua actuant, arar ja directament, al lloc de Gréixer; el 26 de juny de l’any 899 els esposos Guitar i Fruiló venien a l’abat Daguí , al clergue Radulf (futur bisbe de’Urgell i aleshores monjo de Ripoll) i a la resta de la comunitat de Santa Maria de Ripoll, una vinya amb els seus arbres situada al lloc de Gréixer, a la vall de Brocà.

 

Sotmesa a Ripoll, l’església de Gréixer es va mantenir sempre com a parroquial. Al segle XIII són documentat llegats testamentaris. L’any 1312 la categoria parroquial quedà confirmada en el curs de la visita al deganat de Berga. Aquesta construcció va ser convenientment restaurada l’any 1957.

L’edifici d’una sola nau amb coberta de volta de mig punt i amb un absis semicircular tan ample com la mateixa nau, cobert amb volta de quart d’esfera. Totes les finestres són de doble esqueixada amb arc de mig punt i adovellades.

 

Curiosament la porta de mig punt i adovellada és a la part nord. Conserva  una porta de fusta de la restauració de 1957 que reprodueix les típiques ferramentes romàniques. 

En el mur de ponent  s’alça el campanar de cadireta. La coberta és a dues aigües amb teula àrab per la nau i amb pissarra a l'absis. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha documentada també l’església de Sant Nazari en l’any 1255 però es va esfondrà poc després de 1343 i el seu culte es trasllada a la parròquia de Gréixer. No trobem però cap evidència d’aquesta advocació en l’interior auster, quasi espartà de l’església. 

D’aquesta església procedeix un encenser de coure fos, datat dels segles XII- XIII, que és conservat actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.  

L’església és troba en propietat particular.      

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau