He llegit el llibre “JEZABEL” d’Irène Némirovsky
publicat per “La Magrana” i i
traducció al català de Maria Llopis.
Dades
extretes d’internet i de la solapa del llibre: Irène Némirovsky,
escriptora en llengua francesa, nasqué l’11 de febrer de 1903 a Kíev i morí el 17
d’agost de 1942 a Auschwitz.
Irène Némirovsky era filla d'un ric
banquer jueu ucraïnès. Va ser educada per una institutriu francesa, que va fer
que per a Irène el francès fos gairebé com una llengua materna. Al llarg de la
seva vida, arribarà a parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el
finès i el jiddisch. La família a causa de la Revolució Russa fugen a Finlàndia,
més tard a Estocolm establint-se finalment a França. Reprèn els seus estudis i
obté, el 1926, la llicenciatura universitària de lletres a la universitat de la
Sorbona.
Némirovsky esdevé una escriptora
cèlebre però tot i el seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern
francès li denega, el 1938, la nacionalitat francesa.
Les lleis franceses l'obliguen a portar
"l'estrella groga". No obstant això, la seva ànima d'escriptora no es
rendeix, i continua escrivint. El 13 de juliol de 1942 arrestada per tot seguit
ser deportada a Auschwitz, on morirà de tifus.
Jezabel narra l’historia de Gladys, una
bella i rica dona que es negà a envellir. Pel seu egoisme causa la perdició de
la seva pròpia família, un petit detall és negar a la seva filla el casament
per què la gent no digués que era la mare de... i calculessin els seus anys.
Festes balls, saraus, Niça, París, Costa Blava i tot aquest llocs de resplendor
mundana són el seu món. Finalment jutjada i condemnada per un crim comès ens
dona la idea de que és feliç perquè ha pogut amagar la seva vertadera edat.
És un llibre fàcil i ràpid de llegir.
En cadascuna de les pàgines ens meravella l’egoisme desaforat del personatge
central així com la seva manca de consideració a les altres persones properes.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada