LA PEDREGADA

Quina pedregada va caure ahir al vespre. Les pedres petaven als vidres de les finestres i a les persianes. Llamps i trons acompanyaven la tempesta. Feia basarda. Pensava en que si agafava a algú sense aixopluc,  podien  fer-li mal. Gairebé va ploure i pedregar mitja hora sense parar, va ser  una tempesta impressionant.

 

Aquest matí, quan he baixat a l’hort, tinc un petit hortet en un racó del jardí, on hi faig algunes verdures,  de forma ecològica. Pobres enciams!  totes les fulles trencades i foradades. N’he collit un, potser es podrà aprofitar una mica l’ull. Just ara que eren el punt i els començàvem a collir,  com n’eren de tendres i bons.  Les tomaqueres també han rebut, però no tant , estaven una mica més arrecerades. Les carbasseres també estan com un colador... i les mongeteres.


La pedregada ha fet malbé la meva il·lusió de les primeres verdures que collia a l’hort. Serà qüestió de no desanimar-se, veure les que es salven i les que no, i plantar-ne de noves . Penso en els pobres pagesos que si guanyen la vida i en depenen per viure. Tot el treball i esforç de mesos se’n va en orris en uns instants, per una d'aquestes pedregades estiuenques.


-15 de juliol de 2013-