Amb els ulls tancats i la mà oberta, sento
com una cosa cau damunt d’ella. És una bossa petita, de què serà? Pel tacte sembla
un té o unes herbes... però no porta el fil enganxat...?
Així que obro els ulls veig que és una
bosseta de sucre blanc, com tenen alguns altres companys, alguns sobres són allargats
o diferents, els del sucre more o la sacarina.
Sucre blanc per endolcir moments de la vida, o la vida sencera; però també sucre blanc nociu per la salut, segons alguns dietistes o contrari
per algun trastorn de salut.
Pastissos, llaminadures, begudes... tot endolcit
per aquest màgic polsim. Quantitat de gent enganxada per aquest dolç sabor, que
no poden viure sense ell. Altres simplement en prenen per gaudir d’un moment plaent al
dia. Aixó els farà més dolços i
feliços? O ... no? I els que no prenen gens de sucre, per això seran més sonsos i estaran més avorrits i amargats?
Crec que hi ha gent , tant d’un costat com de
l’altre de les dues classes i realment prendre o no prendre sucre, solament és
una opció que es fa des de la llibertat... o per prescripció facultativa.
27/05/2017/
Amb les coses de menjar sempre hi ha polèmica...Ara es veu que el sucre refinat diuen que és nociu. Recordo que durant molt de temps a la meva mare no li deixaven prendre oli d'oliva perquè deien que no era bo per la salud, ara sembla que cura tots els mals...Em sembla que això també són modes i el sucre, amb mesura, com tot, no crec que faci mal ningú!!!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Tens raó M. Roser, aixó del oli d'oliva també va passar amb el meu sogre. Suposo que totes les coses són bones amb mesura, i s'ha de menjar de tot... llevat que es tingui alguna al·lergia o intolerància, llavors si que cal anar amb compte.
ResponEliminaUna abraçada.