A la cuina silenciós, bonic i útil el rentaplats llueix el
color platejat de l’acer inoxidable que fa joc amb altres elements de la nova
cuina, reformada fa un parell d’anys. Al davant te la nevera també d’aquell to
d’argent que llueix ufanosa, el rentaplats la mira amb enveja.
Tot i la seva utilitat i la bellesa d’aquell model d’última
generació, el rentaplats està malhumorat i capficat. Estar cansat i avorrit de
la seva feina. Sempre ple de plats i olles greixosos. Sabor, escuma, aigua
calenta i rentar i rentar, esbandir, secar, treure brillo i eixugar els diferents estris. ·N’estic ben
tip.· -pensa- . És mira amb enveja la nevera que li somriu des del davant i a
vegades li pica l’ullet. Estava cansat de veure-la lluir formosai ell brut moltes
vegades i eliminant les deixalles ...
Aquest dia estava tant fastiguejat que fins la nevera va poder escoltar com es
lamentava,
¾ Que
trista que es la meva vida, sempre guardant, rentant , generant aigües
brutes, n’estic ben fart. Si em pogués
transformar en una nevera, ni que fos per un dia, per una estona, que content
em posaria, i que feliç seria. Guardar
aliments, begudes, rics cuinats i els pastissos que fa la mestressa. Quina
delícia de vida.
¾ No et
lamentis –diu la nevera- hauries d’estar content per les prestacions i
utilitats que fas i com t’estimen i et cuiden. Els homes estarien perduts si no
et tinguessin.
¾ Si, però
jo envejo als petits que de tan en tan treuen el nas a la cuina i t’obren i
miren que troben dins teu. Agafen un iogurt, o unes natilles, llet o un beure
fresc... això quan no troben un tros d’aquell pastis que fa la iaia. Sempre
fresqueta, a l’estiu fent gel...oh, que bé.
¾ No tot es
tan dolç com sembla. A vegades també deixen un tros de carn oblidat i als pocs
dies ja put. O descuiden un taper amb un racó que hi està dies i dies. A
l’estiu a vegades estic tant freda que fins tinc esgarrifances.
¾ Res.. jo
em canviaria per tu ara mateix. Seria tant feliç.
¾ Doncs a
mi ja m’agradaria ser un dia tu. Quan acabes la feina i treuen de dins aquells plats,
gots i copes tant brillants també es bonic. Com t’admiro.
El rentaplats es va estarrufar una mica, però no va cedir amb
les seves ambicions
¾ Em
d’esbrinar com ho podríem fer almenys un dia per intercanviar-nos els rols.
¾ Serà difícil
, però ho podríem intentar.
No s’havien adonat que la iaia de la casa havia entrat a la
cuina i els estava escoltant feia estona i una mica empipada els va etzibar,
¾ Va, prou
de xerrameca i de romanços. No veieu que esteu tots parats i s’esgavellaran els
aparells. Ja sembleu humans, que ningú
està content amb el que té. Poseu-vos tranquils i cadascú ha complir amb la
seva tasca. S’ha acabat el bròquil.
He, he, està vist que fins i tot els electrodomèstics, tenen punts de vista diferents...Sort de la iaia, que posa les coses al seu lloc...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Si... de tan en tan va bé jugar i donar vida a les coses i als objectes. Encara que la iaia sempre està en guàrdia i no els deixa fer la seva.
EliminaUna abraçada M. Roser.