EL NAIXEMENT D'UN RIU

Les Fonts del LLobregat.

Es prop del migdia, en mig d’una calor sufocant, estem caminant fins a arribar allà on neix el riu. La remor de l’aigua es va fent més intensa per moments, per entre la abundant vegetació que ens envolta i ens dona una ombra gratificant, es filtren alguns raigs  de sol que guspiregen com espurnes enceses caient damunt de l’aigua, enardint el paisatge que va prenen  tonalitats i matisos diferents tant a l ‘aigua com a l’entorn.

Pujant escales i corriols arribem a la passarel·la  que hi ha davant mateix de de les fonts on brollen dolls de líquid  escumós,  entre  un brogit ensordidor, baixant i saltant barrancs. Aigües clares , cristal·lines,  sorgint de les entranyes de la terra inicien el seu camí.  Un esclat de vida, un crit... com el naixement d’un nadó.  Aigua, sol, verdor... vida  en estat pur.

Gaudim contemplant l’espectacle; un lleu ventijol s’uneix a la frescor de l’aigua i alleuja la intensa calor d’aquest diumenge de juny, calor de plena canícula, quan encara no ha acabat la primavera. No pot faltar prendre unes imatges per copsar el moment.

Emprenem el camí de retorn, baixem els esglaons, mentre altre gent encara els puja, seguim avall pel corriol al costat del Llobregat , que baixa ufanós i clamorós encara, que,  en el seu camí s’anirà eixamplant i i engruixint  amb  cabals d’altres lleres, al anar creixent s’anirà embrutint i contaminant. S’anirà  fent gran, seguirà el seu camí laboriós cap al seu destí, escampant vida al seu pas, no en va ha  estat un dels rius més vitali treballador  de Catalunya com mostren el seguit de colònies fabrils, que es trobem al seu pas.

Bells indrets i paratges a prop de casa, que sovint per tenir tan propers ens en oblidem, i passem una colla d’anys sense gaudir-ne fins que un dia  els redescobrim de nou.

11/06/2017/