L’ANELL DE LA MARTA.

La Marta fa uns dies està força contenta perquè el Rafel el seu xicot, i parella, li ha donat una sorpresa.  

No s’ho hauria pensat mai, ja que sempre va curt de diners. Moltes vegades al sortir el diumenge a passejar i voler prendre una beguda, o fer l’aperitiu, resulta que mai en porta ni cinc. Aleshores ha de manllevar diners als coneguts o que li fiï l’amo de l’establiment. Sempre va penjat de diners. 

Finalment la Marta, cansada de fer el ridícul, ha pres la determinació de portar diners per pagar. No hi ha cosa més vergonyosa que anar fent llàstima per tot arreu. El Rafel afirma sempre que ell mai ha deixat de pagar cap dels seus deutes. Sense especificar dia, això sí. Caram! Tothom pot tenir una mica de paciència. Aquestes afirmacions a la Marta li fan arrufar el nas. A ella mai li ha tornat ni un duro. A més ara li nota certa propensió a demanar consumicions més cares. Saps què, nena? Podríem afegir uns calamarcets, he vist uns crancs de riu, han posat una plata de percebes. També unes ostres. Deuen ser...  

Però finalment quin detall del Rafel. S’ha tret de la butxaca una caixeta i de dins un anell fantàstic. Meravellada pensa que potser és massa ostentós i que la gent la mirarà amb mals ulls per pretensiosa. Però la joia és bonica i “fardona”. 

Aquest matí al llevar-se se l’ha posat per gaudir la seva brillantor malgrat quedar-se a casa a fer les feines domèstiques. 

El Rafel mentrestant, com tots els homes de bé, ha baixat al bar a fer una partideta de cartes. Quan la Marta truqui ell pujarà i sortiran a fer un vol. La Marta, de tant en tant, es para per admirar l’anell. 

En arribar al bany fa un moviment sobtat per agafar una tovallola que queia de la lleixa. Sigui l’impuls, potser l’anell li va una mica gran, ben bé, no sap la raó exacta, fa que la joia descrigui una meravellosa el·líptica i amb un sonor xop caigui dins la tassa del vàter. 

Quin ensurt! La Marta es porta la mà al pit per apaivagar les palpitacions del sobresaltat cor.  

Menys mal, sospira, aleshores pensa que la tassa és com la majoria dels conductes tipus sifó i l’anell reposarà al fons, menys o més endintre. Cerca una llanterna, es posa de genolls i comença a buscar dins l’aigua. Res, només un grumoll de paper. Deixant-lo en un costat torna a la seva recerca. Res, no hi ha res més, S’asseu desconsolada i comença a plorar. Una vegada que el Rafel li ha fet un regal que valia la pena va i el perd.  Agafa el floc de paper i se’l mirar detingudament. Observa que malgrat desfet i descolorit és lluent encara i conserva bells colors.  

Torna a observar-lo i aleshores s’adona que el seu anell només era una reproducció de paper feta amb una impressora 3D. 

La Marta s’aixeca i emprenyada baixa al bar. Li plantifica el tros de paperot enmig de la cara dient-li:

¾     No et vull veure mai més en la vida. Aprofitat, mala persona que jugues amb el sentiments de la gent de bon cor.  

Miquel Pujol Mur.