UNA NOIA I UN SOLDAT.

Acabava d’arribar a casa i la musiqueta d’aquesta cançó de l’any de la picor  sonava insistentment a la meva oïda. Era un nyigo-nyigo que es repetia i repetia sempre igual dins el meu cervell.  

Finalment vaig decidir-me i vaig escriure aquesta no semblança de la lletra. 

Hi havia una vegada una noia i un soldat que van trobar-se baixant de la font del Gat. La noia, força atrevida, va dirigir-se al soldat i va dir-li:

¾     On aneu tan engalanat, formós soldat.

¾     A la desfilada del dia de la Patrona. La fem aquí baix al Paral·lel.

¾     I després, que faràs? Ben plantat soldat.

¾     Menjar i descansar. Tu no saps el cansat que és desfilar.

¾     A on?- pregunta en cara innocent la noia.

¾     On vol que sigui? A la caserna. És clar!

¾     A la caserna, dius! Quina por que em fa! Si tot sou homes.

¾     Òndia! Què tens algun lloc millor per un pobre soldadet.

¾     Puja a casa, ben plantat soldat. La mare no hi és! Ha marxat al poble. Et cuinaré una bona sopa i un conill estofat i postres. I a més a més, cafè del bo.

¾     Ui! Que bé que m’ho poses. I podré descansar en un bon llit?

¾     Ja ho crec! Tenim a casa meva un llit amb un matalàs gran i molt tou.

¾     I després?- pregunta amb cara de babau el soldat.

¾    Després t’ensenyaré un parell de fruites ben rodones i llamineres amb una cirereta enmig. I també un préssec dolç i suau malgrat que una mica esberlat. Ja veuràs com t’agradarà tot.

¾     Caram!- digué el soldat tot animat- Dinar, dormir, berenar. Que pot desitjar més un soldat nouvingut de les altes muntanyes. Què bé que m’ho passaré a casa teva.

¾     I quan hagis ben folgat, fins i tot, un tros de coca i una copa de mistela, perquè recuperis forces. Potser com ets tan fort podràs... 

Impacient per acabar la desfilada, només van dir: “Trenquin files” que el soldat va demanar permís al caporal. Aquest, que no era ni tan innocent ni tan jove, va fer un somrís mofeta per sota el gris mostatxo i va recomanar-li.

¾     Ai, nano! Aprofita’t que després pagaràs les conseqüències.   

Caram, si ho va pagar! Ara no desfila, però baixa cada dia de la font del Gat amb vuit canalles i una dona rondinaire. Vigileu galants soldats, no tot són flors i violes en aquest món! 

Miquel Pujol Mur.