La Maria, la meva veïna, venia tota enfurismada, i quan ens em creuat al portal ja m’ha etzibat esperitada,
¾ És una mal educada, no té vergonya aquesta noia. No hi torno més...
¾ Calmis, calmis, Maria, que li donarà un cobriment i expliqui’m que li passa?
La vaig fer entrar a casa i li
vaig preparar una taronjada, de tant en tant ho feia, com la dona viu sola. Ja una
mica refrescada i més calmada, i tenint amb qui parlar la dona s’ha desfogat i vaja ... penso que no li faltava raó.
M’ha explicat que havia anat a la
farmàcia a buscar un parell de coses que prenia, a més volia demanar al farmacèutic, al de
sempre, que últimament tenia l’estómac una mica revoltat, si tenia alguna cosa
a veure amb algun medicament d’aquells. Aquell xicot era la seva salvació,
l’atenia tan bé sempre. Aquesta setmana havia agafat vacances, i això ja la va
capficar una mica a més hi havia força gent.
Quan li va tocar el torn la noia
que l’atenia li va sonar el mòbil. Va contestar i es va posar a parlar, mentre
amb una ma, sense gairebé mirar-se-la li va agafar la recepta electrònica.
Sense deixar de parlar va passar la recepta a l’ordinador i li va entregar els
dos medicaments que hi havia , amb el telèfon a la ma li va dir si volia alguna
altre cosa, llavors ella va dir que volia una crema per les mans. Va per que la
seguis, mentre continuava parlant i al va portar davant d’una estanteria que hi
havia les cremes, li va senyalar que agafes la que volia, la dona mig enutjada
la va agafar. De nou al taulell li va ficar tot en una bosseta i li va donar
tot dient que eren dos euros. Això si continuant la conversa que tenia amb el
mòbil. La dona va sortir d’allà traient foc pels queixals.
Acabo d’acompanyar la Maria a casa seva, ja molt més tranquila i li
dic que no agafi aquestes enrabiades que això si que altera l’estómac. Li he
dit que demà l’acompanyaria a la
farmàcia i posaríem una queixa davant l’encarregada . Ella s’hi ha negat a dit
que no vol maldecaps que ja esperarà a tornar-hi quan el seu farmacèutic hagi
acabat les vacances.
30/07/2016
Penso que estava enfadada amb raó, la pobra Maria...La noia havia d'haver deixat el mòbil abans d'atendre la senyora, però l'educació no és el què més s'estila, però jo m'hauria queixat i tant que sí, sinó ho continuarà fent...
ResponEliminaBon vespre, Anna.
Bé, casos com aquest cada dia se'n veuran més. Amb la fal·lera dels mòbils les gent els porta a tot arreu i perquè no els diguin res en el treball fan les dues coses alhora. Jo també crec que la Maria l'hauria d'haver denunciat. Pot ser que al final la veïna ho fagi.
EliminaUna abraçada M. Roser.