Vaig mirar per enèsima vegada el
rellotge de la cuina, sempre marcava la mateixa hora, passaven dos minuts d’un
quart d’onze. Feia tres setmanes que s’havia aturat, i mai pensava a comprar
piles noves.
Avui que per fi tenia les
ditxoses piles, no em veia amb cor d’enfilar-me a una escala o damunt la taula
per canviar-les. El rellotge era una mica amunt i a la seva edat li costava una mica enlaire, sempre li deien que
estan sola no puges mai a cap escala, que si queia es podia fer molt mal.
En aquell moment va arribar
l’Andreu, el seu nét, a fer-li una visita com feia sovint. Ja tenim el xicotet
, que era un bon jan intentant ajudar a l’àvia amb el rellotge. Aquest s’havia
encallat i no hi havia manera de despenjar-lo.
¾
Iaia, no sé que passa, s’ha torçat el ganxo i no
el puc treure. ¾ Com ho farem ara?
¾ No tens pas unes alicates... per si puc treure el clau.
La dona després d’una estona de
buscar va trobar el que el xicot li demanava. Aquest amb tota la traça va poder
despenjar el rellotge i el va donar a
l’àvia, que nerviosa com estava se li va escórrer de les mans i va fer un bon
patac al terra . El vidre es va trencar, les agulles rodolant pel terra, mentre
la dona confosa mirava les mans buides.
¾
Àvia, em sembla que haurem de comprar un rellotge
nou i que algú te’l vingui a posar bé, perquè el ganxo de penjar s’ha trencat i
millor un profesional que en sàpiga.¾ Ai Andreu, crec que el rellotge nou que compraré, serà per posar damunt d’un prestatge, i ens estalviarem aquests ensurts.
02/02/2016/
A mi també m'ho diuen que no pugi mai a cap escala quan estic sola, però no sempre fai cas...
ResponEliminaPobra àvia, el proper rellotge, que hi pugui arribar des de terra!Petonets, Anna.
Ei, M. Roser, doncs cal anar en comte amb les escales, són perilloses sempre, però més quan comencem a tenir certa edat i si cal millor tenir algú a prop, per si de cas. La pobre àvia del relat, en va tenir prou des del terra per xafar el rellotge.
EliminaUna abraçada.