dilluns, 18 de juliol del 2016

ENTERRANT RECORDS


Tema: “Fer neteja general”

Ja feia massa temps que estava tancada aquella habitació. No havia tingut forces ni ganes d’entrar-hi, des de feia quasi tres anys, des que ell havia marxat. Bé, marxat no, ella l’havia fumut fora de casa després del gran disgust que la dona havia passat.
 
Descobrir prop de 65 anys, que la persona amb qui convivia i pare dels seus fills l’enganyava amb una altre havia estat un cop molt dur. Ella que esperava arribar a la jubilació per viatjar, gaudir i compartir  la última etapa de la seva vida amb ell . Si no hagués estat per aquell dia que feia neteja general al seu despatx, potser encara l’enganyaria, però  just aquell dia, ell,  s’havia deixat oblidat un segon mòbil,  que ella no havia vist mai,  dins un calaix.

Després de mirar-lo i remirar-lo , la dona va marcar el número on hi havia quasi totes les trucades i un nom... Beth .  Una veu jove i falaguera va contestar , pensant que era ell qui la trucava. Crits i insults va rebre per resposta i va penjar.
Poca estona després  va entrar el marit  tranquil·lament a buscar el que havia oblidat.  La dona li va barrar el pas quan era dins el despatx amb el mòbil a la ma, que intentava dissimular. Només li va dir que sortís de casa seva i no tornés a entrar-hi mai més. No van valer súpliques ni disculpes. Amb el que portava a sobre va tocar el dos, només es va endur el mòbil i l’ordinador portable i ja no el va tornar a veure mai més.

Avui havia arribat l’hora de tornar a fer neteja general d’aquell despatx, que a més hi havia entaforat  dues caixes amb la  roba del armari i no havia volgut obrir mai més la porta .  Va contractar   un servei de neteja perquè s’enduguessin tot el que hi havia dins, mobles, llibres, caixes ... tot. L’arranjaria, faria que hi entres aire de nou i li donaria una nova utilitat.  Encara no sabia ven bé perquè ho  havia guardat tot allò ; potser en el fons somiava que algun dia tornaria? perquè no suportava veure res que tingués a veure amb ell? o potser perquè encara tot allò li feia mal. No ho sabia. Estava tot allà tancat i empolsinat.
Feia tres dies que l’havien enterrat l’home.  Se’n va assabentar una setmana abans per la filla, que estava greu. Ni tan sols sabia  que estava malalt ni tampoc, evidentment,  va anar a l’enterrament.

A partir d’avui, la dona, vol començar una nova vida, li ha costat molt de refer-se  i no vol que cap record del passat  l’enterboleixi. Cal desfer-se de totes les andròmines guardades i enterrar tots els records punyents  i que l’aire fresc i nou impregni tots el racons de casa seva.

 11/07/2016/
 

2 comentaris:

  1. Ai que difícil és desfer-se dels records, dels bons, perquè ens fan companyia i dels negatius perquè no ens deixen viure en pau...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó M. Roser, els records bons t' agrada reviure'ls, en canvi els dolents t'amarguen la vida, cal saber-los tancar amb pany i forrellat, que no és fàcil.
      Una abraçada

      Elimina