Com diu la dita
amb la calor de l'estiu
tota cuca viu.
Per l'herba seca
trisca la marieta
molt matinera.
Llargues fileres,
van cercant noves vies,
unes formigues.
La papallona,
batent ales al vent,
de flor en flor.
Bell mig del dia,
estirada al sol plana
la sargantana.
En la nit bruna
un grill als companys crida
tot fent ric-ric.
Prop un llum candent,
els mosquits hi voleien
alegrament.
Entre les branques
d'una grossa alzina
canta el pinsà.
06/07/2016/
Realment la dita té molta raó, a no ser que et foguis amb la calor!
ResponEliminaUns haikus molt bonics Anna, m'agrada que t'animis a fer poemes...Felicitats.
Petonets estiuencs.
Hola M. Roser, estic fent provatures amb els haikus i a vegades també amb algun poema, per variar una mica. Gràcies per els teus ànims.
EliminaUna abraçada.