Paraules: Berga i volar.
La Sònia estava tota excitada,
era feliç, estava contenta. Per fi havia pogut fer el seu somni realitat. Bé,
somni, somni... si, també; però el cas és que el mes passat va celebrar el 50é
aniversari, el seus dos fills adolescents li van regalar, per festejar el dia, un vol en parapent. Ella
moltes vegades ho havia dit, més aviat en broma, que li agradaria volar en un d’aquells
aparells. El regal la va sorprendre, alhora li va fer agafar cagarrines. Una
cosa era dir-ho, fer-li il·lusió i l’altre fer-ho de debò. És veia incapaç de
pujar en un d’aquells enormes ocellots que
planen pel cel, estava aterrida.
¾
És molt fàcil –li va dir un fill- Vas amb un monitor , ell ho fa tot¾ Si, respon l’altre- tu només t’has de deixar portar.
Finalment, per no fer un lleig
als nois, amb el cor encongit, va decidir que si , que ho provaria.
Aquest matí, feia un dia
esplèndid , era el dia escollit. El vent era favorable, no hi havia un sol
núvol i van decidir fer la sortida. Van pujar a Queralt i van enllestir els
preparatius amb el monitor. La primera sorpresa va ser que ella havia d’anar al
davant i el monitor al darrera, però el
moment més tens va ser el de saltar al buit. El monitor advertia,¾ Sobretot, no afluixis en el moment de saltar, podríem prendre mal.
La dona va fer un replegament de
força i moral interna , i així que van agafar embranzida, ven agafada a les
cordes, decidida va saltar ... a partir de llavors, passada la primera por, tot
va anar com una seda., tot va fluir, relaxant. La Sònia es va trobar surant per
l’espai, lliure, feliç, amb l’aire fresc
colpint les seves galtes, les cames, els braços i els cabells voleiant. Quantes sensacions, quina plenitud, quina meravella. Flotava
tota ella, és trobava etèria, el seu cos
semblava una ploma, de lleuger.. . Volar lliure com un ocell , veure Berga sota
seu, les cases, els carrers, els turons que l’envolten, els parcs, les
serralades properes. Feia un dia magnífic
no veia un sol núvol; el vent els
empenyia, ara vora la muntanya, ara sobre la plana. El monitor dominava amb
destresa l’aparell, van arribar fins a La Valldan, al polígon industrial i fins Avià tenien sota seu. El pantà de la
Baells i altres pobles de la rodalies també s’albiraven més llunyans.
Va ser una experiència
inoblidable, havia aconseguit fer possible un somni esbojarrat. Encara ara, tota ella era un cúmul de sensacions, però estava contenta de haver vençut les seves
pors i d’haver tingut aquella vivència tant exultant. Que bé la coneixien els
seus fills.
29-06-2015-
Somni esbojarrat? No, no...Quina enveja que em fa; Jo també voldria veure Avià des de dalt...Tot arribarà!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Ha de ser fantàstic veure Berga el poblets del voltant a vol d'ocell. Jo m'agradaria molt també, però em sembla que ja he fet tard. Ens hem de conformar mirar des de Queralt, que també és bonic.
EliminaUna abraçada M. Roser