dijous, 9 de juliol del 2015

DESCOBRINT L'AULA


(Descripció dinàmica)

Només obrir la porta la claror ens va enlluernar, les cortines verdes estaven enretirades, el sol i la calor entraven a dojo pels amples finestrals. Algú va passar les cortines per atenuar la forta llum i calor que entrava,  quedant un ambient un xic més recollit i agradable.
Al mig de l’aula, una gran taula allargada romania solitària. Tot seguit la gent va començar a treure cadires dels vorals on estaven amuntegades  i les van distribuir pel entorn d’ella, donant-li aquell caire solemne, a punt per començar una classe.  Pausadament algunes persones van deixar el jersei o la jaqueta als penjadors que restaven buits  en  una paret lateral.
 
Els fitxers que lluïen arrenglerats damunt les vastes i amples estanteries  i el munt d’objectes que hi ha al voltant ja t’indiquen el caràcter polivalent de l’aula. Uns cavallets de pintura treien el nas de darrera l’armari del racó, mentre a sobre una post uns pinzells força gastat surten d’un recipient de vidre. Una bigarrada i acolorida decoració als pots i caixes a l’altre estanteria, ens parlen del taller de manualitats. Des d’un racó de la postada de sobre un osset de peluix ens somriu tímidament, mirant  fixament  els pot de les tisores, agulles, fils i altres objectes que fan servir les que cusen. Capgirat es troba un escambell petit, de múltiples utilitats, més enllà arraconats, uns vasos i plats de plàstic sobrants d’algun ressopó.
L’ordenació de l’espai i les activitats que si fan, es pot  imaginar al contemplar aquella sèrie de fitxers, amb les fixes corresponents, arrenglerats a la paret de ponent, al costat d’altres armaris tancats en clau, on es deuen guardar les coses més importants.
 
Com el sol escalfava de valent i la calor  anava  en augment, a més la llum era notable, algú va tancar els llargs florescents del sostre que encara romanien encesos...
Quan són les déu en punt, l’hora que marca el rellotge de la paret dreta, tothom calla; llapis, bolígrafs, llibretes i folis adornen la gran taula, i la gent asseguda al voltant fan el caliu;  està a punt de començar el nou taller d’escriptura creativa.
 
 24-06-2015-
 

2 comentaris:

  1. Una aula que té vida...Suposo que cadascú plasmarà la seva imaginació sobre el paper. L'entorn sembla que hi ajudarà.
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, suposo que aquesta aula ja té vida pròpia, a més de la que li donen les inspiracions dels que escrivim.
      Petonets estiuencs M. Roser

      Elimina