(Descripció dinàmica)
Només
obrir la porta la claror ens va enlluernar, les cortines verdes estaven
enretirades, el sol i la calor entraven a dojo pels amples finestrals. Algú va
passar les cortines per atenuar la forta llum i calor que entrava, quedant un ambient un xic més recollit i
agradable.
Al mig
de l’aula, una gran taula allargada romania solitària. Tot seguit la gent va
començar a treure cadires dels vorals on estaven amuntegades i les van distribuir pel entorn d’ella,
donant-li aquell caire solemne, a punt per començar una classe. Pausadament algunes persones van deixar el
jersei o la jaqueta als penjadors que restaven buits en una paret lateral.
Els
fitxers que lluïen arrenglerats damunt les vastes i amples estanteries i el munt d’objectes que hi ha al voltant ja
t’indiquen el caràcter polivalent de l’aula. Uns cavallets de pintura treien el
nas de darrera l’armari del racó, mentre a sobre una post uns pinzells força
gastat surten d’un recipient de vidre. Una bigarrada i acolorida decoració als
pots i caixes a l’altre estanteria, ens parlen del taller de manualitats. Des
d’un racó de la postada de sobre un osset de peluix ens somriu tímidament,
mirant fixament els pot de les tisores, agulles, fils i
altres objectes que fan servir les que cusen. Capgirat es troba un escambell
petit, de múltiples utilitats, més enllà arraconats, uns vasos i plats de
plàstic sobrants d’algun ressopó.
L’ordenació
de l’espai i les activitats que si fan, es pot
imaginar al contemplar aquella sèrie de fitxers, amb les fixes
corresponents, arrenglerats a la paret de ponent, al costat d’altres armaris
tancats en clau, on es deuen guardar les coses més importants.
Com el
sol escalfava de valent i la calor anava
en augment, a més la llum era notable, algú va tancar els llargs
florescents del sostre que encara romanien encesos...
Quan
són les déu en punt, l’hora que marca el rellotge de la paret dreta, tothom
calla; llapis, bolígrafs, llibretes i folis adornen la gran taula, i la gent
asseguda al voltant fan el caliu; està a
punt de començar el nou taller d’escriptura creativa.
24-06-2015-
Una aula que té vida...Suposo que cadascú plasmarà la seva imaginació sobre el paper. L'entorn sembla que hi ajudarà.
ResponEliminaPetonets, Anna.
Si, suposo que aquesta aula ja té vida pròpia, a més de la que li donen les inspiracions dels que escrivim.
EliminaPetonets estiuencs M. Roser